Un futur per al Raval
Un dimecres de meitat quaresma, Cocentaina té el seu centre neuràlgic al Raval amb la festa dels Nanos. Un dimecres on la vida social i cultural troba el seu lloc als carrers i places d’un dels llocs més emblemàtics de la nostra memòria col·lectiva.
A molts conciutadans ens preocupa la situació del nucli antic. Passen els mesos, els anys i no es porta a terme cap acció política ni cap mesura per revertir la situació. Cap acció de millora impulsada per l’equip de govern. Sense anar més lluny, a la ciutat d’Alcoi s’ha arribat a un acord a la Mesa del Centre (òrgan conformat per comerciants, entitats veïnals, universitat i partits polítics) amb una dotació pressupostària de 300.000€ per portar a la pràctica diferents iniciatives al llarg de l’any. Arribarà el moment en què a Cocentaina s’aborde de manera decidida, consensuada i planificada les accions a fer al nostre nucli antic? O per d’això haurem de ser uns altres els que liderem l’equip de govern?
El Raval necessita urgentment un pla englobat en diferents àmbits d’actuació: seguretat ciutadana, convivència entre persones, neteja viària, manteniment dels carrers i places, rehabilitació de vivendes, més serveis i presència d’activitats culturals i socials. Tenir en compte la singularitat del Raval, de manera conjunta amb la Vila, per definir què fer del nostre nucli antic amb la participació d’experts, veïns i comerciants. Donar vitalitat al Raval serà un gran pas per parar el procés de degradació actual. Què vos semblaria apostar per recuperar el teixit socioeconòmic amb la instal·lació de xicotets tallers, espais per artesans i despatxos de professions liberals als baixos de les vivendes?
Si fem cas dels sempre grandiloqüents pronòstics dels qui governen, tenim el millor caniparc de la comarca, el millor camp de futbol de la província i la millor pista coberta d’hoquei i patinatge d’España. I després, si baixem a la terra amb la resta de la ciutadania, observem la multitud de deficiències que tenim al nostre poble. No podem deixar de banda i abandonat a la seua sort un barri històric i que ens estimem com a part essencial i pulmó de Cocentaina.
Potser ha arribat l’hora que ens comencem a preguntar seriosament, des del més absolut rigor intel·lectual, què volem fer del Raval, del nucli antic i de Cocentaina. Queda demostrada la urgència i l’exigència de plantejar-nos el futur!
