La historia d’Il•luminada i Candela

Il•luminada té 75 anys, viu en un quart pis, de 50 metres quadrats, des de fa 50 anys. Sense ascensor, clar. Il•luminada és natural de Borriana, ciutat en què va néixer i de la que mai en sa vida se'n va anar. Durant ells anys 60, 70 i 80 va treballar als magatzems de taronja, d'encaixadora. Eren temps on es treballava les hores que "foren necessàries", doblaven i velaven, des de les 6 del matí fins a la una, les dues de la matinada. Fins que "s'acabara el vagó".

Des de principis dels 70, a més a més cuidava dels seus fills i es deixava la pell perquè cresqueren amb poca cosa però sense que patiren fam. El seu home la va abandonar. Una de tantes històries d'aquella època on la dona quedava sola amb els fills i al pare mai l'obligava l'estat a fer-se càrrec d'ells.

Il•luminada va seguir treballant fins que una malaltia d'esquena, fruit de tants anys d'esforç al seu lloc de treball, li va impedir seguir encaixant taronges. L'estat no li va reconéixer grau d' invalidesa suficient com perquè li quedara una pensió, i quan va tramitar la seua jubilació anticipada, es va trobar que, durant dècades, els magatzems de taronja on havia treballat, en època del franquisme, no l'havien presentada a la SS i, per tant, no tenia cotitzats els jornals suficients per a cobrar una pensió.

Il•luminada hui viu amb una pensió no contributiva de 340 euros i aplega a final de mes, des de fa molts anys, amb grans dificultats. Tots els hiverns ha de triar si encendre el calefactor o menjar. Fins fa dos anys passava l'hivern arrupida dins del llit amb un bon sortit de mantes, esperant que tornara la primavera. Com que, des de fa dos anys, té una neteta a la que cuida totes les vesprades fins que la seua filla acaba la seua jornada laboral, Il•luminada va decidir que no podia viure en una nevera perquè la criatura no podria suportar-ho, així que va decidir que si passava alguns dies al mes sense menjar no passaria res.

Candela, la filla d'Il•luminada, treballa en una empresa de neteja, cobra 550 euros, dels que 350 se'ls emporta el lloguer de la seua vivenda. Amb els 200 euros que li queden, ha de fer front a la resta de despeses i alimentar a la seua menudeta de dos anys.

Candela és mare soltera, així que els seus, són els únics ingressos amb què compta. Com que supera els ingressos mínims que estableix l'estat, no rep cap ajuda econòmica que li permeta viure amb un poc més de dignitat. Sa mare no ho sap, però no són poques les nits que posaria en marxa el calefactor i no ho fa perquè, l'hivern passat Iberdrola li va fer un tall de llum al no poder pagar la factura i, des d'aquell moment, entra en estat d'ansietat i de pànic cada vegada que pensa que li pot tornar a passar i que la seua filleta hi haurà de passar dies i nits a fosques i sense poder ni escalfar-li el menjar.

Il•luminada i Candela tenen pànic a quedar-se a fosques i sense poder ni cuinar. Cap de les dues li ho diu a l'altra perquè saben que cap de les dues podria fer res per solucionar-ho i totes dos intenten evitar-li més patiment a l'altra.

Hui, dia 21 de desembre, ens manifestem contra la pobresa energètica i ho fem perquè Il•luminada, la seua filla Candela i a la xicoteta Maria i perquè tanta gent del nostre entorn, no es queden sense llum per no poder afrontar els rebuts d'electricitat. Normalment el sentit de dignitat de les persones treballadores fa que patisquen en silenci i procuren que el veïnat no conega la situació difícil per la qual passen, la qual cosa fa que no conega'm de veritat quantes persones estan patint, però vos garantisc que són moltes més i viuen més a prop de vosaltres del que pugueu imaginar.

Hui eixim al carrer a exigir que no es produïsquen més talls de llum i a la teua mà està acompanyar-nos, perquè totes juntes puga'm acabar amb tantes i tantes històries com les de Il.luminada i Candela. Perquè ningú es quede a fosques, tu tampoc.