Cap a on anem

Fa uns dies, en una taula informativa d’EUPV Vila-real, al informar a una dona del nostre programa me va dir “ si igual que tots que prometen i prometen”... i la meua resposta va ser, du vosté tota la raó, però amb una xicoteta diferència, a nosaltres mai se’ns ha donat l’oportunitat de governar.

A nosaltres els treballadors-es mai se’ns a donat l’oportunitat de governar i açò a de canviar, ha de canviar, ha de canviar o ens eliminen.

El nostres programes electorals són realistes i per açò no agraden, no agraden perquè la gent el que espera és que li diguen agarran-lo de la mà “ senyors-es els anem a baixarels imposts, anem a crear dos milions de llocs de treball, i els anem a dur al país de les mil maravelles...

Açò és el que agrada, però la realitat en la qual vivim n’és un altra, vivim en un país on se retalla tot, se repaga tot, sense tindre en compte que se suposa que els nostres imposts són per a una assistència social absoluta, per a una educació pública de qualitat i gratuïta, per a una sanitat pública i gratuïta, per a una assistència social digna i per a tants drets que darrerament ens estan furtant... No podem ni anar al jutjat sense diners per davant... Se’ns coarta la llibertas d’expressió i moviment perquè als que manen no els interessa que isquem i demanem allò que és nostre...

Fins quan cal aguantar?

Puix cal aguantar potser fins que el poble diga prou!

Açò cal dir-lo al carrer, el dia de les eleccions no quedant-nos asseguts a la butaca de casa quatre anys.

Que més ens cal per a que ens donem compte de que ens estan malvenent com a esclaus a les grans multinacionals?

S’està negociant un tractat entrela UnioEuropeai els Estat Units anomenat “Tractat de lliure comerç” que ens va a deixar a mercé dels capitalistes, hauran els governs de legislar al seu benefici i si no ho fan tindran tot el dret a denunciar-nos per incompliment de contracte... Que és açò si ni malvendre al teu poble.

Se crea ocupació i es jacten d’açò.

Però quina ocupació, treball precari i mal pagat i trauen pit d’açò. Vergonyós.

Però ells a la seua perquè després quatre parauletes boniques i, hau! un altra vegada ahí. Fins quan.

Fins quan anem a permetre que ens governen els hereus d’una dictadura. Sí senyors-es estem en una dictadura encoberta on se reprimeix, s’asusta, se coarta i tot amb un bonic vel de democràcia.

I on està la corona?

La corona treballant per a ells, per què quan es fan negocis internacionals no s’enduen a pebrereta, s’en duen l’Ibex 35.

Els mateixos que després diuen que per eixir de la crisi cal baixar els jornals i produir més. Ens porten com a corders i li ho permetem.

Corders que porten al matador i amb tal que ens aplegue el jornal a fi de més tenim prou. Però com és que a mi no m’aplaga?

Abans en un sou se mal aplegava, ara amb dos sous mínims no. I tot açò sense contar en la gent que ja no té prestacions.

Açò només podem canviar-lo els treballadors-es, però per a d’açòfa falta que governem nosaltres. Per a dir-los “s’acabat el que es donava”.

I hem de començar pels ajuntaments, per a donar-hi un colp a la taula i dir-los que tenen que comptar amb nosaltres.

EU Vila-real ha creat un programa per a el canvi, per al ciutada, per al benestar social de la gent del poble, un programa amb 135 propostes dirigides a retornar la nostra dignitat i el benestar a les persones, un programa de treballadors-es per a treballadors-es, un programa realiste i sense floritures, perquè comencem el canvi nosaltres o no hi ha tornada enrrere, volem que governe el poble, no el capital.

Diem no al tancament d’aules a les escoles públiques, sí a una ciutat educadora però autònoma i amb eixida laboral.

Apostem pel treball en cooperació, per les noves tecnologies, per administrar i donar transparència total a l’ajuntament, per la participació ciutadana, per la integració de les diferents cultures, pel valencianisme, per la cultura en si mateixa, per portar-la als barris, que no només compte el centre de la ciutat, pels joves, pels majors, per l’esport, per l’assistència social de qualitat i pel bon govern.

Volem que l’ajuntament siga del poble no el poble de l’ajuntament. Hem de deixar de lamentar-nos i actuar i treballar per a nosaltres no per a altres.

I quan el canvi aplegue diran “esplai que venen els rojos”, si rojos, perquè per les nostres venes corre sang roja no orxata.