Festes :: La Palestra :: elperiodic.com

A festes, al meu poble, fan bous. Fan bous com a la major part dels pobles de la meua zona. A mi no m’agraden els bous, però, com la major part dels habitants del poble, anem a les 8 de la tarda, puntuals, a berenar amb els amics i amigues al cadafal.

Aquell dia, a més, feien una festa a la plaça després dels bous, de manera que després de berenar ja es van quedar tots i totes a la plaça. Menys jo. No recordo per quin motiu vaig tindre que marxar, però em vaig estalviar veure com un bou, que havien soltat per la vesprada després d’unes quantes hores encaixonat, moria després d’embolar-lo per la nit. Era la primera vegada que sortia de les instal·lacions de la seva ramaderia, i va morir allí, al mig la plaça, davant de centenars d’homes, dones, xiquets i xiquetes. I va morir després que li feren un tall a l’orella, perquè ja no podia més, per veure si així es movia una altra vegada.

Però la festa va continuar. Van acabar els bous, les colles van baixar les taules a la plaça, va començar a sonar la música... I mentre, el cadàver del bou estava allí, darrere la porta del corral. Només uns centímetres el separaven de la festa, dels humans gaudint, dels xiquets i xiquetes mirant per baix la porta per veure’l mort. L’espectacle era realment dantesc, i semblava que ningú se n’adonava.

Però aquell no va ser un cas aïllat. Aquest any les notícies de bous i vaques mortes durant les festes d’algun poble no han deixat de succeir-se. De les últimes només fa dos dies, a Benicarló. Dues vaques. La primera va morir d’esgotament i de calor després d’una hora corrent, espantada. La segona es va ofegar, va caure a l’aigua, feien “bous a la mar”. Però no us penseu, la culpa va ser de les vaques. Si llegim la premsa, la primera vaca va morir perquè no volia entrar al corral. Per més que els humans, que l’havien portat fins allà i la torejaven feia una estona, ho van intentar, ella no va voler entrar al corral. I la segona... mira que llançar-se a la mar! Els humans, amb la barca, van fer tot el que van poder per traure-la de l’aigua, però no va ser possible.

No vull traure conclusions d’aquestes paraules, encara que no puc amagar quin és el meu sentiment. Cadascú té la seva consciència, i cadascú pot traure’n les seves pròpies. Jo seguiré anat a berenar amb els amics i amigues, assentant-me d’esquena a la plaça, i esperant no haver de veure cap altre succés com aquests. És l’única manera de gaudir de les festes, ara per ara.