El ministre i la justícia… :: La Palestra :: elperiodic.com

Alberto Ruiz Gallardón actual ministre de justicia del nou govern del P.P. pretén remodelar la actual llei d’avortament de manera que una dona només avortarà legalment en el cas de que es vegi amenaçada la seva salut física o mental.

Com excusa per retallar els drets de totes les dones fèrtils de l’estat posa al davant els drets dels nonats als de les seves pròpies mares, que perden tota la seva autonomia i llibertat en el moment en que es produeix la concepció.

Desplega un discurs on compara els drets de les persones ( les reals, les existents, les que es troben al registre civil) discapacitades, amb els drets dels fetus dins del ventre de la mare , una mare (aquesta també és persona física) a la que deixa sense el dret de decidir sobre el seu propi cos i, embolica la troca amb un discurs disfressat d’empatia i solidaritat a les persones que pateixen greus infermetats o discapacitats, que les converteixen en dependents en relació a l’administració del Estat, recolzant-se en la declaració universal dels drets humans, deixant la llei de l’avortament a nivells pràcticament anteriors a la democràcia.

En punt de partida és sempre la consideració del fetus com un ciutadà quan encara no és reconegut per el estat, consideració que anul·la a la mare com a tal i a la que relega només a úter productiu el temps de la gestació dels nadons, deixant de banda la nostra opinió (la de les dones a qui no ha demanat la seva opinió) ho ha colat en les reformes per que sí, per les seves conviccions filosòfiques o espirituals així li ho demanen ( o potser motivat per la tradicional e insistent pressió que fa l’església i els seus representats sempre sobre els governs més conservadors) i perquè el actual executiu no precisa de la aprovació de la resta de partits per modificar i/ o legislar.

I és aquest punt sobre el que hi ha que discutir... en quin moment el fetus es pot considerar ciutadà?

L’opinió de l’església (i per lo que es veu la del ministre també) és que el fetus és persona des de el primer moment de la concepció, és a dir el moment en el que el òvul és fecundat per l’espermatozou, però lamentablement la constitució estableix que el ciutadà o és en el moment del naixement, i a partir d’aquest punt desenvolupa els seus drets , obligacions i la seva nacionalitat, en conseqüència les lleis deuen afectar o protegir als ciutadans no a les persones, i els sentiments religiosos encara que lloables se’ls deuen deixar a casa els membres del govern a l’hora de legislar .Més encara si tenim en compte el caràcter laic que confessa la nostra carta Magna .Es per tant una reforma injusta, que no convé , que no ve recomanada per les exigències de la comunitat Europea sobre la contenció de la despesa pública, i que l’únic que fa és tirar enrere tota la lluita feminista des de el començament de la democràcia fins ara.