Dissabte 21 de Octubre de 2017

-Història d’un amor possible :: El Picadero :: elperiodic.com

Versió Clàsica
Edició
El Picadero
El Picadero
Por Cristina Querol

Història d’un amor possible

22/11/2010
4 comentarios
a mis favoritos
disminuir letra
aumentar letra
comentar

He viscut a Barcelona des del 96 fins fa ben poc. He estudiat a una universitat on estava millor vist portar una samarreta de “Gora ETA” que dir que votaves al PP. He vist tallar autopistes i he estat objecte de piquets a l’època de la LOU, el Prestige, el Pla Hidrològic Nacional o la guerra de l’ Iraq. He vist com obligaven a la “Carnicería Pepe” a pagar una multa per rotular en castellà.

He assistit a una conferència en la que, davant un grup de gent de diversos països, en Carod Rovira es negava a parlar castellà i tots es van haver de posar uns auriculars per entendre com este representant de la Generalitat ens explicava les ambaixades que obriria Catalunya, davant l’estupefacció dels assistents.

He presenciat la violència contra una companya que defenia el bilingüisme, he vist cremar una parada promocional del diari “El País” per considerar-lo un diari “massa de dretes” o els aplaudiments a un professor que entrava a l’aula al crit “aquest gran fill de puta de l’Aznar”. He vist eixir de l’aula alguns companys quan el professor optava per fer la classe en castellà o cartells amb una diana al cap de Carlos Fabra.

He vist durant anys el mapa del temps dels “Països Catalans”, incloent-hi la Comunitat Valenciana i les Balears i, per suposat, he sentit mil cops allò de “tots els valencians sou uns fatxes i uns corruptes”. He escoltat en Joan Tardà cridar “mort al Borbó” i comentaris com “et posaré bona nota, malgrat les teues idees”, que, com no podia ser d’una altra manera, jo havia d’agrair.

Tot i que crec que “el nacionalisme es cura llegint i viatjant”, entenc el sentiment. El que no entenc és l’odi irracional i l’estigmatisme practicat pel Tripartit vers qui, a més de català, se sent espanyol, i el que tampoc no entenc és com el Partit Socialista defensa una cosa a Barcelona i la contraria a Madrid.

Tot i que crec en una Catalunya cada dia millor, l’entenc com a part d’Espanya i, per suposat, com a una comunitat germana, però diferent de la valenciana, i crec que quan CiU parla de “l’espoli de Madrid” menteix: l’espoli el tenen els catalans a les seues pròpies institucions, que malbaraten quantitats intolerables de recursos en coses que ni tan sols estan entre les preocupacions ciutadanes.

Tot i que m’estimo Catalunya, al meu poble som valencians, i no cal que la clase política d’una comunitat autónoma veïna discutisca sobre el que som o parlem els valencians.

Tot i que sé que CiU guanyarà diumenge les eleccions, no compartisc en absolut el seu pragmatisme extrem. Artur Mas ha dit que “votaria a favor d’una Catalunya independent”. Em sembla molt bé, però que això ho tinga clar tot aquell que vaja a votar-los i que sàpiguen que si governen, també destinaran grans quantitats de recursos per a promoure este independentisme.

Tot i que compartisc la preocupació per l’abstencionisme, qui no parla del que preocupa al carrer, que no espere que els ciutadans parle n d’ell a les urnes. I això hauria de fer reflexionar a tota la classe política catalana.

Tot i que entenc les dificultats dels partits menuts per fer-se amb espais mediàtics, no em convenç qui no té un altre remei que recórrer a un orgasme televisat per explicar les seues idees.

Tot i que crec que l’eix del nacionalisme juga un paper important a Catalunya, crec que és el moment de parlar d’economia: de parlar de micro crèdits per a joves emprenedors, de parlar d’ajudes a les empreses, de tindre un enfocament ordenat vers a la immigració per evitar els “guetos”, d’evitar duplicitats competencials entre administracions i de deixar de castigar el ciutadà amb multes lingüístiques i parlar del que interessa a la gent.

I és per això que sóc del PP i m’estimo Catalunya.

 

  • Currently 2.93/5
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Puntuación: 2.9/5

 
JP
Yo, me considero ciudadano del mundo
Yo noalimento pasiones de terrucos y no voy a repetir lo que acabo de comentarle al amigo Paco Planelles.
Enviado el 25/11/2010    
 
miguel bataller
Admirable Cristina
Llevant que io, ni vaig estudiar en Cataluña, ni a tingut que passar per totes eixes burraes, suscric tot lo que tu dius, i hui ha sentit vergonya al vore el slogan televisiu de CiU, ahon un home representant la bandera española li furtaba la cartera a un atre español, catalá per sert, que el tirá a terra´.

¿Qui es el lladre la historia, CIU cuant vol robarli la condisió de española a Cataluña, o eixos chorisos catalans que han estat repartinse els diners del Palau i de Pretoria?

Pot ser si buscaren als deshonrats dins de casa, no tindrien que buscarlos fora....

Es una vergonya de campaña electoral, montada per unes persones que no saben lo que significen les paraules: Etica, Moral, Vergonya.....ni Estetica.

Son verdader fem espanyol.

Tu saps be que no soc afiliat al PP, pero el vote perque al cap i al fi, sap administrar en mes dignitat.
Enviado el 23/11/2010    
 
j.megias
dejarlos
Pienso que ha esta gente tendriamos que facilitarles que se independizaran ya que no hacen ninguna falta a ESPAÑA
De esta forma ,muerto el perro se acabo la rabia
P.D
Verdad que si o verdad que no

Un saludo j.megias
Enviado el 24/11/2010    
 
j.megias
Otros puntos de vista
Yo he estudiado 4 carreras y he terminado a los 52 años ,nunca me he encontrado con lo que comentas.He hablado en catalan y es castellano (ningun problema).Estoy muy preocupado ya que por tu corta edad veo que has sufrido mucho
Recurdo que cuando mi hijo iba a las manifestaciones siempre venia con un “chichon” ,un dia me dijo que lo acompañara ,asi lo hice .Cuando empezo la carga cada uno salio por donde pudo y el regrso con un chichon y yo ileso.Seguramente es cuestion de suerte
P.D Desde el año 1962 he asistido a muchisimas manifestaciones y nunca he tenido problemas
Enviado el 22/11/2010    
Actualmente está en la versión en Valenciano de "elperiodic.com".
Si desea cambiar a la versión en Castellano, puede hacerlo pulsando en la bandera.

Actualment està en la versió en valencià de "elperiodic.com".
Si desitja canviar a la versió en Castellà, pot fer-ho fent click a la bandera.



No mostrar de nuevo este mensaje
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para ofrecerle una mejor experiencia y servicio. Si continua navegando estará aceptando su uso.
OK
Versión Móvil