Dilluns 18 de Desembre de 2017

-El bou de Puçol :: El Caballero del Komián :: elperiodic.com

Versió Clàsica
Edició
El Caballero del Komián
El Caballero del Komián
Por Vicente Piqueres Monzonis

El bou de Puçol

11/02/2015
a mis favoritos
disminuir letra
aumentar letra
comentar

¡Amics! Vos vaig a contar
lo que en Puçol ocorrí
un bon dia pel matí
de festa molt popular.
Dia de gran emoció
dia de bou pel carrer,
un bou que aniria a ser
del poble l'expectació.

Eren ya les onze en punt
quan arribà un camió
que pareixia un vagó
portant un toril damunt.
La plaça estava repleta,
gent hi havia més de mil,
i aparegué una carreta
d´eixes que tenen forqueta
per baixar aquell toril.

De pressa i com un rellam
s´arrimaren com pogueren
punteria no li feren
i obrin el toril un pam.
El bou venia calent,
va veure que entrava llum,
i no dudant un moment
en els “cuernos” cap amunt
la porta obrí de repent.

En tota la seua potència
ràpit a terra saltà;
no veges la concurrència
lo pronte com s´escapà.
¡ni un ànima en la plaça!
el bou tan sols va quedar
y despres que va bramar
mirà si algun carabassa
el volia desafiar.

Hi havia un montó de motos
en que el bou se va fixar
i sense parar-se a pensar
allí va posar els “cotos”.
Esta vull i esta no vull
va començar la funció
deixant com un remostró
a la que posava l´ull.
Al vore que no era brossa
lo que li venia al tall,
els va fer la gran destrossa
en menys que canta un gall.
Ya que menjar no podia
se n´ anà tranquil-lament
fent correr molt a la gent
que darrere el seguiria.

Es encontrà una barrera,
la botà en gallardia
i enfilà la carretera
que al camp el portaria.

Anava sense “destino”
quan al girar un cantó
de front vegué un “campesino”
que portava en un “vespino”
de llenya tendra un garbó.
El home prou esglayat
va girar com va poder
i entropeçá en un femer
fugint com un condenat.

S´esmonyia com la sèpia
i no sabent ya que fer
de cap es tirà a una sèquia
en aigua fins el raser.
El bou que no s´aturrulla
mampren camí dret avant
i tranquil va caminant
deixant a aquell a remulla.

Anava gens espantat
i tot el terme era d´ell.
en aixó va veure a un vell
suat fins els “calzoncillos”,
que baix d´un arbre assentat
es fotia alguns “bresquillos”.
¿Qué´s això negre que ve
corrent per la carretera?
¡Recontracollons!
¡Aço és un bou de bandera!
aquell “aguelo” digué.

Pujar vol a una perera
i va perdre els pantalons
quan corria a revolcóns
perque es pelava l´ouera.

El bou anava a per ell,
i el yayo perera amunt,
la rama en què està damunt,
quan vol salvar-se la pell,
s´esgallá, i l´home i branca
al llom del bou feren cap
i este fuig com un cachap
per si cau un atra branca
i li feia algun arrap.

Allà i en una caseta
estava “l´abuelo” Pepet
descansant baix la sombreta
mirant com juga el seu net
i a la seua “Francisqueta”
com els fa la paelleta;
va l´home i es tira un pet.
¡Profit faça! digué l´ama,
¿es que la pancha reclama?
Pero ni se va immutar,
no parava de pensar
lo que tramava el chiquet,
i és que tenia un masclet
que al foc volia tirar.

Bramava per mig de l'hort
quan el bou se´ls aparéix,
i “l´abuelo” fent-se el fort
se les doná de “torero”
rodant de canyes un feix
i “achuchant-lo” en el “sombrero”.
“L´abuela” es desorientà
es feu blanca com la llet,
suava com un pollet
quan en casa s´amagà.
Qui ho arreglaria un poc
seria aquell bon chiquet
quan agarrant el masclet
el va fotre dins del foc.

L´esclafit va ser de marres,
la paella volaria
per damunt d´un “nysparer”,
i els ferros d´aquell foguer,
entre els “cuernos” i les barres,
el bou se´ls emportaría.
Després aquell animal
ya no mes s´entretindria
i el seu rumbo posaria
directe cap la marjal.
Pel poble la veu corria
que el bou pel terme campava
¿qui sap on se trobaria?
cadascú se preguntava.
“No hay que perder momento,
ese toro es peligroso
estando fuera del coso”
diu als guàrdies el “sargento”

Una banda de gitanos
estava fent l'oració
a tres conills i un pollastre
quan advertiren els nanos,
mirant en molta emoció,
com se´ls venia el desastre.

Estos por no li tenien,
omplir la pancha buscaven,
i fins al bou torejaven
per vore com s´el fotrien.
“¡Hea toro, toro bravo!,
¿por què no nos arremetes?
¿No ves que solo queremos
sacar de ti unos filetes?”
Pero el bou no va parar
i tirà dret a la mar.

Mes allà en un tros perdut
hi havia una parella
en que la faena era d´ella
palpant-li a ell el canut.
I el bou en molt de donaire
la mamprén darrere d´ell
que en la llonganissa a l'aire
volava com un estornell.

Va fer acte de presència
en el mar l´autoritat
i el “cabo” molt enfadat
li diu a un guàrdia civil:
si ho agarrem en paciència
podrem tornar-lo al toril.

Aguantant-lo com podia
un jove havia agarrat
al bou pel rabo, i movia
a montó d´algaravia
un gos lladrant al costat.

Mentres el jove rodava
estant al rabo enganchat
el guàrdia molt esglayat
en el fusil apuntava.
¡Por favor estese quieto
porque no hago punteria!
¡No ve que lo joderia
si este gatillo lo aprieto!
“¡No arme tanta “polseguera!”
diu cabrejat el “cabo”,
i el jove va contestar:
¡POLSEGUERA SE´N VA A ARMAR
COM SE ME TRENQUE ESTE RABO!

Per fi es feren en el bou
el nugaren com pogueren
i tots al final digueren:
¡de festa ya en tenim prou!.
El bou cansat i rendit
dins d´un sequiol es va caure,
i com no el podien traure,
perque ya es feia de nit,
allí mateix el mataren.
Al poble alguns s´en anaren
i així acabá este bollít.

Tot lo que aci queda dit
m´ho va contar Pepe Peres
en més gràcia que està escrit.
Si “algo” hi ha afegit
es collita de Piqueres.

Este Poema se hizo con motivo de lo que me contó
José Pérez Lorenzo, de Puzol,
por lo que ocurrió con uno de los toros que suelen
hacer por la calle durante las fiestas del mes de Septiembre.

Normativa lingüística: Idioma Valenciano Libre.
Escrito a mi manera tal y como aprendí desde pequeño
en la zona de Burriana (Castellón) donde nací.

Realizado en Enero de 1979
Revisado y corregido en Febrero de 2007.

Com en Puçol son tan “boueros” com en Burriana os mando
esta poesia de lo que ocurrió allí, que bien pudo suceder
también en nuestro Pueblo.allí.
Espero que os guste. Vixca Burriana y les Peñes.

 

  • Currently 3.27/5
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
Puntuación: 3.3/5

Actualmente está en la versión en Valenciano de "elperiodic.com".
Si desea cambiar a la versión en Castellano, puede hacerlo pulsando en la bandera.

Actualment està en la versió en valencià de "elperiodic.com".
Si desitja canviar a la versió en Castellà, pot fer-ho fent click a la bandera.



No mostrar de nuevo este mensaje
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para ofrecerle una mejor experiencia y servicio. Si continua navegando estará aceptando su uso.
OK
Versión Móvil