Hi ha hòmens que viuen en un País. Però hi ha hòmens que, a més de viure en un País, han ajudat a construir-lo. Un d’eixos hòmens és Josep Lluís Bausset i Ciscar, que està a punt de fer 100 anys. Tota una vida de dignitat i d’esforç. El professor Bausset presenta hui en dia una ment lúcida, una memòria envejable, una fina ironia, un esperit crític, una fidelitat insubornable a la llengua i al País. Una dedicació generosa i gratuïta a la nostra cultura. Josep Lluís Bausset representa a més, l’últim maulet del temps de la República.
Nascut a Paiporta (l’Horta) l’any 1910, als pocs dies va passar a viure a l’Alcúdia (Ribera Alta). Després del batxillerat estudià farmàcia a Madrid, on s’afilià a la FUE. Més és tard, a València estudià ciències químiques i practicant de medicina i cirurgia. Durant la República participà en les activitats del Centre d’Actuació Valencianista (CAV), milità en l’Agrupació Valencianista Republicana (AVR) i fou membre de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana. Va ser tinent-farmacèutic de l’exèrcit republicà en la guerra del 36, per la qual cosa, l’any 39 fou condemnat a presó per la Comisión Depuradora de Cooperadores de la Rebelión.
Josep Lluís Bausset amb el Pare Abat de Montserrat Josep Maria Soler, conversant amb la gent que se li acostava a saludar-lo
Una vegada en llibertat, Josep Lluís Bausset contactà de nou amb Xavier Casp, a qui ja coneixia del temps de la República, i que representava en aquells moments un prohom del nacionalisme de pre-guerra. Conegué a Joan Fuster, Vicent Ventura, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Garcia Richart, Francesc de Paula Burguera, Ferrer Pastor i retrobà el seu vell amic Sanchis Guarner.
D’esquerra a dreta: Francisco Tomàs, Rector de la Universitat de València, Jordi Pujol, ex-president de la Generalitat de Catalunya, per part d’ACPV Eliseu Climent, Pare Abat de Montserrat Josep Maria Soler i Robert Martínez, Alcalde de l’Alcúdia
A l’Alcúdia va aglutinar entorn seu un grup de jóvens que enyoraven les llibertats perdudes l’any 39, i es convertí en un agitador cultural, gràcies al qual revifà la Flama de la llengua. D’este grup, amb una forta consciència valencianista, van nàixer les revistes en valencià Parlem i Vencill. També encapçalà una campanya per posar als carrers unes rajoles, amb el nom del carrer en valencià. El 1965 Bausset signà el manifest “Més de 20.000 valencians demanen l´ús de la seua llengua als actes religiosos” ,el 1967 a Alberic, participà al costat de Joan Fuster, Jesús Huguet, mossèn Antoni Sanchis i Josep Iborra, en un cicle de conferències, i el 1971 assistí al I Congrés d’Història del País Valencià.Bausset també organitzà l’any 1972 a l’Alcúdia, un cicle de conferències amb Manuel Sanchis Guarner, Ricard Pérez Casado, Josep Vicent Marquès i Ernest Lluch. Va ser el mateix Ernest Lluch qui, mesos abans de ser assassinat per ETA, escrivia: “Josep Lluís Bausset és una de les persones que més i amb més intelligència ha treballat durant anys i panys per les característiques nacionals del País Valencià”. El 1975 difongué el dictamen dels acadèmics de la Real Academia Española, a favor de la unitat de la nostra llengua. Uns anys abans, concretament el 1958, quan era professor a Tortosa, participà activament en la campanya contra Luis Galinsoga, director de La Vanguardia, que havia declarat: “todos los catalanes són una mierda” .
Professor d’institut a Tortosa, Xàtiva, Alzira, Carlet i Carcaixent, Bausset, després de la seua tasca docent, feia classes de valencià a la nit, a l’Alcúdia i als pobles del voltant. Des de primera hora collaborà amb el Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma, i fou membre fundador del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Josep Lluís Bausset, des de sempre, ha invertit un gran esforç i una gran estimació a favor de la unitat de la llengua.
Vaig “conèixer” el professor Bausset, gràcies al llibre de Santi Vallés “Converses amb l’home subterrani”, publicat per Tàndem Edicions, tot i que uns anys més tard, vaig tindre la sort de conèixer-lo personalment a l’Alcúdia. Em va impressionar el seu somriure sincer, la seua bonhomia, la seua conversa agradable i sempre interessant, i el seu tracte colloquial i acollidor. Una característica de Josep Lluís Bausset, és la seua senzillesa. De fet, sempre ha actuat sense fer-se notar, lluny de qualsevol protagonisme. I és per això, que la millor definició de Bausset la va fer el seu bon amic Joan Fuster, quan va dir d’ell que era “un personatge subterrani, dels més admirables del País Valencià, i joen done fe. Ningú no sap qui és, però tant se val, jo sí”. I certament ha estat així com ha treballat, i continua fent-ho el professor Bausset. La coherència, el compromís, la fidelitat, la lleialtat, han marcat la seua trajectòria humana i cívica. Una trajectòria de vora 100 anys d’un valencianisme profund, autèntic i arrelat a la saó de la terra.
La seua militància valencianista el va portar a fer unes xarrades sobre agricultura, en valencià, als anys 50, en una emissora comarcal. El programa de ràdio va durar fins que el governador civil de València el va prohibir, amb una nota ben explícita: “no podemos consentir, después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones que puedan poner en peligro la unidad de la Patria”. Quan Bausset va rebre este text, abandonà el programa i no tornà més.
No me’n puc estar de transcriure dues anècdotes més, que amb bon humor, el senyor Bausset em contà personalment. La primera d’elles va passar fa molts anys. A causa del seu compromís cívic i nacional, un guàrdia civil andalús, constantment li estava fent la guitza. Un dia li digué: “Oiga D. José, ¿cómo es que usted, un hombre con tres carreras, habla valenciano como los patanes ?” . El senyor Bausset es quedà de pedra. Però sabé reaccionar d’immediat, i li contestà: “Oiga, ¿y los patanes de su pueblo, cómo hablan?El guàrdia civil aquell es tocà el tricorni amb la mà, i em digué : ¡ Coño!, pues es verdad!” . Era evident que si Josep Lluís Bausset parlava en valencià, ho feia com els “patanes” de l’Alcúdia, però si ho haguera fet en castellà, haguera parlat com els “patanes” d’Andalusia. “A partir d’aquell dia, em digué el senyor Bausset, aquell guàrdia civil ja no em molestà més”.
La segona anècdota que va passar a València, ens dóna idea de la seua talla humana i de la seua dignitat. L’any 2000, la Fundació Jaume I de Barcelona li atorgà el Premi d’Actuació Cívica. Josep Lluís Bausset, amb la seua família, es disposava a agarrar el tren a València, quan a l’andana de l’estació li oferiren un diari caracteritzat pel seu antivalencianisme. El professor Bausset s’aturà, mirà el diari, i li digué a la xica que li’l pretenia vendre: “Jo no compre porqueries!!” . I continuà caminant.
L’any 1984 Acció Cultural del País Valencià homenatjà al professor Bausset. El mateix any, l’Ajuntament de l’Alcúdia el nomenà Fill Predilecte, “en atenció a l’esforç de tota una vida dedicada a la lluita per la recuperació cultural i la reconstrucció nacional del País Valencià” . Ha estat homenatjat també per la Unitat del Poble Valencià, embrió del Bloc Nacionalista, que li atorgà el seu primer Guardó d’or, i també pel PSPV, i pel Bloc Jaume I de l’Alcúdia, que el nomenà President d’honor. L’any 2000 va rebre el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Jaume I de Barcelona, i el 2001 li fou atorgat el premi “Valencià de l’any”, de la Fundació Gaetà Huguet de Castelló de la Plana.
En una entrevista al diari Levante (6 de gener de 2009) Josep Lluís Bausset deia que se sent igual d’esquerres que quan era jove, i declarava: “ser d’esquerres és ser humanista, tolerant, preocupat perquè la gent visca tranquilla i amb respecte”. Crític amb el procés autonòmic que ha viscut el nostre País, el professor Bausset afirmava en esta entrevista: “hauríem de tindre un poder autonòmic total, amb un Estat federal” Bausset també es lamentava de “l’Estatutet rebaixat des de Madrid” fruit d’un “PSOEantiautonomista”. Amic de Joan Fuster des de principis dels anys 40, Bausset lamentava que el seu amic no tinga un carrer a València: ”Fuster és reconegut a tot Europa... tothom sap qui és Joan Fuster. Tothom menys Rita Barberà i companyia. Hi ha dret a que Joan Fuster o Vicent Ventura no tinguen un carrer a València i sí que el tinga el Titi?”.
Va ser Joan Fuster qui dedicà a Bausset un sonet, l’any 1951, amb la següent dedicatòria: “A Josep Lluís Bausset, en senyal d’una bona amistat i d’una profunda coincidència patriòtica”.
Malgrat el seu caràcter “subterrani”, Bausset segons Francesc de P. Burguera, “és un dels personatges més coneguts i admirats per la seua lluita, pel seu compromís amb el nostre poble i per la seua actitud cívica, democràtica i valencianista”.
El passat 27 de febrer a la seu d’ACPV, se li va tributar al Sr. Bausset un nombrós homenatge amb la participació de Francisco Tomàs, Rector de la Universitat de València, del P. Josep Mª Soler, Abat de Montserrat, de Robert Martínez, Alcalde de l’Alcúdia, d’Eliseu Climent per part d’Accció Cultural, de Jordi Pujol i de Santi Vallés, autor de la biografia “Josep Lluís Bausset. Converses amb l’home subterrani”. Tots ells van destacar el compromís de Bausset amb el País, el seu esforç i el seu servei fet sempre discretament. Va ser Santi Vallés, en este homenatge, qui definí a Bausset com un “perseverant humanista”. L’acte, multitudinari, compta a més amb la presència dels professors Antoni Ferrando, Josep Iborra, Vicent Pitarch, Joan Francesc Mira, dels quatre candidats a Rector per la Universitat de València, del diputat de les Corts Valencianes Francesc Signes, del secretari del Consell Valencià de Cultura Jesús Huguet, de Vicent Partal, director de Vilaweb, i de molts amics i antics alumnes del professor Bausset.
A punt de complir 100 anys, Josep Lluís Bausset continua marcant-nos un camí a seguir. Va apostar per una idea de País, i ha segut fidel, amb convicció i coherència. Bausset conserva la seua senzillesa de sempre i la seua afabilitat. La seua tasca, el seu treball “subterrani”, ens empeny a continuar el seu exemple, per tal d’aconseguir un País més vertebrat i més valencià.
Enhorabona per un article que ens retorna l'autoestima i per donar a conèixer un personatge tan admirable i tan extraordinari com Josep Lluís Bausset. Amb més persones com ell, tindríem un País molt millor.
