La Comunitat té 320 municipis amb el seu nom normalitzat en valencià
Més del huitanta per cent dels municipis de les comarques valencianoparlants o el que és el mateix, 320 pobles i ciutats d’un total de 395, ja tenen normalitzat el seu nom en valencià, segons el president de la Secció d’Onomàstica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Emili Casanova.
Els últims municipis que s’han afegit a la llarga llista han sigut la Serratella (la Plana Alta) i Vilallonga/Villalonga (la Safor) i en fase de canvi es troben Vistabella del Maestrat (l’Alt Maestrat) i Montroi/Montroy (Ribera Alta). El procés de normalització dels noms dels pobles i ciutats valencians es va iniciar l’any 1977, amb la Font d’en Carròs, i des que l’AVL té competències plenes en la matèria s’hi han sumat vint-i-cinc.
Però, a més dels 320 municipis amb el nom en valencià, n’hi ha trenta-un més, cosa que representa un huit per cent del total, que tenen la denominació oficial bilingüe, entre els quals es troben les ciutats de Castelló de la Plana / Castellón de la Plana i Alacant/Alicante. Les dos capitals valencianes encara mantenen la denominació castellana en el seu nom oficial.
A banda d’estos grups, hi ha un tercer bloc, que agrupa 44 municipis, l’equivalent a l’onze per cent del total, amb noms que no estan normalitzats en valencià. En la major part dels casos es tracta de noms en castellà o castellanitzats, però també hi ha casos de grafies considerades antigues.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com a institució normativa de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, du a terme, des de fa temps, una actuació permanent de sensibilització dirigida als ajuntaments dels municipis amb el nom sense normalitzar a l’objecte d’orientar-los en el procediment del canvi de denominació.
El president de la Secció d’Onomàstica de l’AVL, Emili Casanova, insta els ajuntaments a normalitzar el nom del municipi en valencià i recorda la total disposició de la institució normativa a col·laborar en la tramitació de l’expedient i en la realització de l’estudi corresponent on es plantege una denominació adequada a la tradició històrica i lingüística del municipi.
Municipis amb denominacions castellanitzades
Els municipis que no tenen el nom oficial normalitzat són: Alboraya, Albuixech, Alcocer de Planes, Alfarp, Algar de Palancia, Algimia de Alfara, Algueña, Alquerías del Niño Perdido, Adsubia, Benlloch, Benasal, Beniardá, Beniflá, Benisanó, Benisuera, Cañada, Villanueva de Castellón, Cervera del Maestre, Facheca, Forcall, Genovés, Herbés, Hondón de los Frailes, Lucena del Cid, Moncada, Montroy, Muro de Alcoy, Náquera, Palma de Gandía, Potríes, Ráfol de Salem, Real de Gandía, Rótova, Sanet y Negrals, Sempere, San Rafael del Río, Santa Magdalena de Pulpis, Sierra Engarcerán, Zorita del Maestrazgo, Todolella, Turís, Valencia, Vall de Gallinera i Vistabella del Maestrazgo.
Municipis amb denominacions bilingües
Els municipis que tenen el nom oficial bilingüe són: Alacant/Alicante, Alcoi/Alcoy, Almassora/Almazora, Benicàssim/Benicasim, Borriana/Burriana, Camp de Mirra / el Campo de Mirra, Castelló de la Plana / Castellón de la Plana, Elx/Elche, Fondó de les Neus / el Hondón de las Nieves, Moixent/Mogente, Monòver/Monóvar, Montitxelvo/Montichelvo, Novetlè/Novelé, Orpesa / Oropesa del Mar, l’Orxa /Lorcha, Peníscola/Peñíscola, Pinós / el Pinoso, el Poble Nou de Benitatxell / Benitachell, Sagunt/Sagunto, Sant Jordi / San Jorge, Sant Vicent del Raspeig / San Vicente del Raspeig, Suera/Sueras, la Torre de les Maçanes / Torremanzanas, les Useres / Useras, la Vila Joiosa / Villajoyosa, Vilafranca / Villafranca del Cid, Xàbia/Jávea, Xert/Chert, Xilxes/Chilches, Xixona/Jijona i Xodos/Chodos.
