Mireia Mollà: “Compromís sol•licita una revisió a fons dels criteris de desenvolupament dels nous PGOU”
La Diputada Mireia Mollà ha preguntat a la Consellera de Territori i Medi-ambient pels criteris que es seguixen a l’hora d’aprovar els PGOU pendents, “en plena bogeria urbanística es van tramitar infinitat de projectes per a modificar els PGOU de multitud de poblacions, no sols de les mas grans i amb certes possibilitats de desenvolupament, sinó dels pobles mes xicotets de les nostres comarques, amb l'esperança que aquests canvis repercutiren en l'arribada d'una inversió i riquesa que mai arrivaria”, afegint “a més la lentitud de la Generalitat fa que aquests processos s’eternitzen en el temps, per el que des de Compromís pensem que caldría donar agilitat als expedients no ressolts i, fonamentalment caldría simplificar els tràmits amb una llei urbanística i medi-ambiental àgil, justa i que no done pas a l’especulació”.
Segons Mollà “aquesta especulació d'agents urbanitzadors, empreses constructores i demés, va espentar alcaldes i regidors d'urbanisme de xicotets municipis a canviar l'ordenació del sòl municipal”. La Diputada ha remarcat “Això a portat que, per exemple, quasi la meitat de municipis de la província de Castelló tinguen pendents d'aprovació els seus nous PGOU”.
Per a la Diputada de Compromís “ara que la bambolla immobiliària ha exclatat i, donada la complexitat de les lleis urbanístiques i mediambientals valencianes que convertixen l'aprovació d'un PGOU nou en una autentic mal son, i als criteris d’arbitrarietat que utilitze l’administració al hora de donar preferència a un o altre municipi, des de Compromís apostem per menys complexitat a l’hora de tramitar els nous PGOU, prevaleixent els criteris de màxima protecció medi-ambiental i aixó només el podrem aconsseguir refent una llei que a hores d’ara done ales als especuladors i que s’ha mostrat inútil per a la protecció tant de l’interior com d’un litoral que ha segut devastat pel formigó”.
Per a finalitzar Mollà ha sentenciat “a Compromís pensem que l’època de convertir tot tipus de sòl en urbà o urbanitzable ja ha passat, per tant hem de tornar a pensar en una nova llei urbanística que estiga feta per i per a les persones no per a l’enriquiment d’uns quants que son els que han destruït el paisatge i enfonsat l’economía”.
