Els vertiginosos dits d'Armen Doneyan tornen a Godella
La cercavila d'Alexandre Tansman va servir Armen Doneyan (1989) per a arrancar el concert que va oferir ahir a Villa Eugenia. Neoclassicisme jueupolonès amb tocs de Ravel i reminiscències de Stravinski que es van mantenir en El ritu dels orixá, de Leo Brouwer.
En el seu segon pas per Godella, el guanyador del Concurs Internacional de Música de Cambra Leopold Bellan va tornar a deixar palès el seu domini de la tècnica i la seua capacitat inversemblant per a recórrer els trasts de la guitarra a velocitat de vertigen. Doneyan va escollir un programa d'autors pràcticament contemporanis, amb una única excepció, Fernando Sor amb els Estudis 5 i 6, amb els quals el jove prodigi francés va superar l'equador. Del Beethoven de la guitarra, va passar al virtuós de la corda premuda Johann Dubez amb les Variacions sobre temes hongaresos. Finalment, amb noves variacions, en aquesta ocasió, les Variacions i fugida sobre la bogeria, de Manuel Ponce, Armen Doneyan va concloure el recital.
