elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Valencià

Godella produeix l’òpera “Tarquinius”

Godella produeix l’òpera “Tarquinius”
    MÁS FOTOS
    Godella produeix l’òpera “Tarquinius” - (foto 2)
    Godella produeix l’òpera “Tarquinius” - (foto 3)
    Godella produeix l’òpera “Tarquinius” - (foto 4)
    Godella produeix l’òpera “Tarquinius” - (foto 5)
    Godella produeix l’òpera “Tarquinius” - (foto 6)
    Godella produeix l’òpera “Tarquinius” - (foto 7)
    Godella produeix l’òpera “Tarquinius” - (foto 8)

    Dissabte 4, a les 20 hores i diumenge 5 d’octubre, a les 19.30 hores, Godella estrenarà, al teatre Capitoli, l’òpera Tarquinius (The rape of Lucretia), de Benjamin Britten, amb la direcció musical del pianista godellenc Jorge Giménez, membre de l’Òpera Nacional de París; la direcció escènica de Tono Berti, i la producció de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Godella. "Tarquinius és el resultat de molts mesos de treball que per fi veuen la llum. És un projecte ambiciós del que ens sentim molt satisfets amb el resultat que ara presentem al públic godellenc i valencià aficionat a l’òpera i a l’art en general", afirmà Ferran Vilella, regidor de Cultura i Comunicació.

    Les entrades es poden adquirir ja a través d'Instant Ticket i telefonant al 902 444 300. L’obra que s’estrena al Capitoli té una durada aproximada de dues hores i és una adaptació de l’òpera original estrenada en 1946 a Anglaterra, amb llibret de Robert Duncan i amb títol homònim del llibre en el qual, alhora, està basada: Li viol de Lucrèce, d’André Obey. Si aquella obra tenia com a escenari la Roma imperial sota el domini dels etruscs, uns cinc-cents anys abans de Crist, la versió que ara s’estrena a Godella és una adaptació contemporània en la qual dos cors, un de masculí i un altre femení, representen a reporters de guerra i personal sanitari d’un campament de refugiats immiscuïts en un conflicte bèl.lic.

    La confrontació entre la maldat de l’antiheroi Tarquinius i la puresa de la protagonista Lucrècia marquen el desenvolupament de l’òpera, la trama escènica de la qual ha sigut revisada en aquesta adaptació perquè el punible acte de violència que l’antiheroi comet contra la protagonista siga representat amb una visió més crítica i reprensible que en la seua versió original. El rol de Tarquinius adquireix protagonisme precisament per a recriminar la crueltat del seu acte vexatori contra Lucrècia, que acaba suïcidant-se. «Extrapolar aquesta història de l’Antiguitat a una situació contemporània és la manera de denunciar les agressions que totes les guerres han provocat al llarg de la història», explicà el director d’escena, Tono Berti.

    Els músics

    A més dels cors, l’òpera disposa d’un nodrit grup de músics professionals, molts d’ells formats en la fèrtil escola godellenca, inclòs el mateix director musical de Tarquinius. Vora una quinzena de músics participaran a l’òpera, on s’escoltaran instruments com ara l’oboè, el clarinet, el piano, l’arpa, la flauta i el contrabaix, entre uns altres. Respecte a la part musical, "aquesta partitura ens ofereix un gran conjunt de recursos expressius que van des de la més afable i calma felicitat que s’expressa en alguns dels conjunts femenins fins la més caòtica, fosca i descontrolada força que mou Tarquinius. «Amb tot, s’asoleix una música carregada de dramatisme i emocions, una densitat orquestral, d’influència barroca, que hàbilment barrejada amb les veus atorga a la música una força dramàtica carregada d’emocions de principi a fi", explicà el director musical de Tarquinius, Jorge Giménez.

    Videoreporters

    Com a novetat, la present proposta escènica inclou la projecció de dos vídeos sobre les parets laterals del teatre que seran exhibits durant la representació de l’òpera i que simbolitzen el tractament informatiu que se sol donar a les imatges i el que no sol oferir-se en els informatius. A més, un plànol fix amb gran angular des del sostre del teatre, com a representació de la visió subjectiva de la mirada de la divinitat.

    Es tracta de la segona òpera que Godella ofereix des de la rehabilitació del seu teatre. Ara fa un any i mig, Nabucco, la tragèdia lírica en quatre actes de Giuseppe Verdi, va omplir el Capitoli el passat mes de març de 2013. En aquella ocasió, la producció va anar a càrrec d’Ópera 2001.

    Subir