Gandia reforça els Borja com atractiu turístic
La història de Gandia no es pot entendre sense els Borja, la família valenciana més universal, impulsors de l’art i la cultura del Renaixement. Els Borja, d’origen aragonés, es van assentar en terres valencianes després de la conquesta de Jaume I. Els papes Calisto III i Alexandre VI, César i Lucrècia Borgia, i Sant Francesc de Borja (nascut a Gandia i patró de la ciutat), són els membres més cèlebres d’este llinatge que des de Canals i Xàtiva, passant per València, va arribar a Roma, però va regressar per a refundar el gran ducat de Gandia.
L’Agència Valenciana de Turisme, dependent de la Generalitat Valenciana, s’ha fixat com a objectiu promocionar la Ruta dels Borja, que comprén els municipis de València, Canals, Xàtiva, Gandia, Albaida, Castelló de Rugat, Llombai, Alfauir i Simat de la Valldigna.
L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, i l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, han presentat hui en roda de premsa a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) que se celebra a Madrid la Ruta dels Borja com a producte turístic.
“Estic molt contenta de participar en este interessant projecte perquè tenim molts valors i recursos que mostrar i perquè considerem que els Borja són un atractiu turístic que hem de potenciar”, ha comentat la máxima autoritat de Gandia.
El monument borjià més representatiu és el Palau Ducal, on va nàixer Francesc de Borja el 1510 i on residien els ducs. Francesc de Borja va ser III General de la Companyia de Jesús, IV duc de Gandia, I marqués de Llombai, gran d’Espanya, virrei de Catalunya i també sant. Va ser nét del Papa Alexandre VI per part de pare i del rei Ferran d’Aragó per part de mare. Del Palau destaquen el Pati d’Armes, el Saló de Corones, la Sala de les Àguiles i la Galeria Daurada. El Palau dels Borja és un dels edificis civils més representatius del patrimoni històric valencià, el qual està impregnat d’estils artístics que van des del segle XV fins al XIX. És considerat com una de les mansions senyorials més importants de la Corona d’Aragó. Després d’haver sigut, durant segles, casa de reis i nobles, el 1890, la Companyia de Jesús va adquirir l’immoble en pública subhasta per a conservar la memòria de Sant Francesc de Borja.
En els darrers anys s’han fet obres de rehabilitació i millora amb inversions públiques, amb la finalitat de retornar-li tota la seua esplendor i aprofitar que hui en dia els Borja continuen sent un reclam per a ciutadans i turistes. Ho diuen les xifres: este mateix Palau ha rebut, este estiu, un 20% més de visites i ha assolit els 11.200 visitants, xifres rècord des que el Palau va obrir les seues portes a turistes i visitants.
I una anècdota: El director de cinema Antonio Hernández el va triar com a un dels escenaris per a la pel.lícula Els Borgia, amb actors com Paz Vega, Eloy Azorín, Maria Valverde o Roberto Álvarez.
Altre edifici important per a aquesta ruta és la universitat que va fundar Francesc de Borja en 1947, a les Escoles Pies de Gandia. Molt prop estan les cinc escultures de bronze, obra de Manuel Boix, que ja anuncien que Gandia és una ciutat borjiana. Les figures representen als Papes Calisto III i Alexandre VI; a César i Lucrècia Borja i a Sant Francesc de Borja.
La Col.legiata de Santa Maria també és un edifici clau. La duquessa Maria Enríquez, iaia de Francesc de Borja, va aconseguir d’Alexandre VI una bula en 1499 per la qual a l’església se li otorgava la dignitat de Col.legiata. Este immoble va seguir ampliant-se amb el IV duc de Gandia.
Altres punts que entrarien en la ruta són el convent de Sant Roc, que va ser fundat pel V Duc de Gandia, Carlos de Borja i Meneses, fill major de Sant Francesc, on ara està la biblioteca municipal; l’hospital Sant Marc, el convent de Santa Clara o l’Alqueria del Duc.
“Com podeu veure, són molts els espais que tenim a Gandia relacionats amb els Borja i que encaixen molt bé en la Ruta dels Borja impulsada per l’Agència Valenciana de Turisme”, ha comentat Morant.
Molt prop de Gandia, l’itinerai continua per dos monestirs: el de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir, i el de Santa Maria de la Valldigna, a Simat.
