Alícia Izquierdo: “No existeix cap projecte d’execució de la ciutat agroalimentària"
Per a la regidora responsable de l’àrea de Polítiques Econòmiques i Innovació de l’Ajuntament de Gandia, Alícia Izquierdo, el projecte de Ciutat Agroalimentària presentat pel govern anterior del PP mesos abans de les eleccions municipals pretenia convertir-se en una espècie de “Ahora Empleo II” l’argument amb que Torró va guanyar l’alcaldia en 2011. “Torró, en hores baixes, necessitava un impacte mediàtic fort, jugant amb la desesperació de la gent, per a prometre novament milers de llocs de treball, basant-se en informes teòrics, poc tècnics, buits de contingut realista i amb un cost desproporcionat per a la ciutadania, al voltant de 150.000 euros. Per no parlar de la contractació de l’exregidora del PP, Lola Moncho, com a coordinadora del projecte. Tot a càrrec de l’embargada empresa pública, IPG”. Segons Izquierdo, el projecte de ciutat agroalimentària també podria ser un pretext per per a realitzar una urbanització massiva del sector Rafalcaïd sud (amb les consegüents accions especulatives i de concessió d'obres). “Clar, precisament eixa magnitud fa que el projecte requerisca una inversió inabastable per a l'ajuntament i tinga un impacte tan gran sobre el territori agrícola que ocuparia”.
L’informe reconeix els inconvenients del projecte
Izquierdo també ha desvelat que les primers fases del projecte no rebrien finançament europeu i les empreses del sector tampoc estan interessades, tal i com reconeix l’informe mateix encomanat per l’anterior executiu en l’apartat “Incovenients”. I és que l'import total de la inversió que contempla el projecte és de 100 milions d'euros, la qual cosa la converteix en una iniciativa fora de l'abast pressupostari i competencial de l'Ajuntament de Gandia. “No és hora de grans projectes, sinó d'iniciatives puntuals i modulables, que puguen desplegar-se poc a poc, sense involucrar un crèdit a què ja no tenim accés ni accions urbanístiques innecessàries”. Segons el propi informe (resum executiu, desembre 2014), els fons europeus no servirien per a finançar les primeres fases d'execució (les d'expropiació i urbanització).
D’altra banda, tot i que el projecte fa referència a la col·laboració amb altres pobles per a compartir beneficis i càrregues del projecte, en la seua materialització es limita a incloure una part (protegida, a més a més) del terme de Daimús.
Polígon industrial nou, el doble de l’Alcodar
Segons el govern, el projecte de Ciutat Agroalimentària es basa també en una idea ingènua i esgotada del suport a la indústria, segons la qual basta amb urbanitzar i equipar un polígon industrial per a que allà apareguen fàbriques, laboratoris i milers de llocs de treball com per generació espontània. “No és tan simple: ja tenim a la comarca un excedent d'espais industrials infrautilitzats. L'impacte real d'aquesta classe d'iniciatives es limita als efectes puntuals en el sector construcció i la destrucció d'espais agrícoles també infrautilitzats en moltes ocasions, i que reclamen no ser urbanitzats, sinó usos nous i rendibles. És una paradoxa destruir terreny agrícola en el nom de la indústria agroalimentària. Així en l’informe hi ha moltes més referències al continent (el polígon industrial) que al contingut concret, que és tan vague i tan ample com l'etiqueta "indústria agroalimentària". No caldria modificar molt el projecte per a canviar l'adjectiu "agroalimentària" per "tèxtil" o "del joguet", si hi hagués tradició d'aquests sectors en la nostra comarca. És un nou polígon industrial, gegant”.
Una vegada fet l'estudi preliminar (que estava en desembre 2014), bona part de la facturació des d'IPG al llarg de 2015 correspon a aspectes de "comunicació", "màrqueting", "acte de presentació" i conceptes així d'immaterials, més que no a dotar de continguts més concrets la ciutat agroalimentària. “És, per tant, un projecte electoralista”.
Beneficiar les indústries preexistents
Per al govern, la major part dels beneficis que s'inclouen en el “megaprojecte” de Ciutat Agroalimentària, relatius a les infrastructures (com per exemple, l'accés sud al Port o la conexió via Eix Mediterrani) han de ser avantatges (i com a tal cal reclamar-los) per a les indústries preexistents en altres zones industrials de la comarca o Comarques Centrals. “Si el Port de Gandia està ben connectat amb la N-332, no és tan decisiu que una indústria se situe a 2 km o a 20 km del Port, la millora de l'accés precisament relativitza el factor distància”.
El 25% de la superfície industrial de Gandia està desaprofitada
La responsable de Polítiques Econòmiques i Innovació ha recordat que hi ha naus industrials i solars desaprofitats dispersos pels polígons de Gandia i la comarca: “té molt més sentit i és més barat contribuir a que aquests espais preexistents s'aprofiten i que queden convenientment dotats de les infraestructures (en TIC, energètiques, de reciclatge, etc.) que construir des de zero un nou polígon (caríssim) amb totes les especificacions de l'informe”.
Finalment, Izquierdo ha anunciat que el seu departament està treballant en redefinir i revitalitzar els polígons ja existents, dotant-los dels serveis necessaris, “millor que crear-ne nous amb la idea d’anar deixant morir els altres”.
