EUPV manifesta el seu suport a la vaga d’estudiants dels 25 i 26 de febrer

EUPV mostra el seu suport a la convocatòria de mobilitzacions i vaga estudiantil del 25 i 26 de febrer contra el decret 3+2 i secunda la crida a tota la comunitat educativa de la comarca, moviments socials i ciutadania per exigir la derogació d'aquest Decret de “ordenació” dels estudis universitaris.

EUPV ja ha denunciat reiteradament que, amb el decret 3+2, l'accés a la formació superior suposarà costos inassumibles per a la immensa majoria de les famílies davant l'elevat cost dels màsters. Aquest decret tindrà com a conseqüència a més l'eliminació de carreres, la devaluació del títol de grau i l'acomiadament de professorat universitari.

El decret pel qual es modifiquen els ensenyaments universitaris i els ensenyaments oficials de doctorat, que permetrà a les universitats implantar carreres de 3+2, tres anys de grau i dos de màster (el sistema actual és de quatre anys més un de màster, 4+1), tira endavant per la contumàcia del ministre Wert, malgrat la garrotada que el Consell d'Estat li ha donat i malgrat la manifesta oposició de la Conferència de Rectors i Rectores (CRUE) i sense debat amb la comunitat universitària, sense debat polític ni social, sense una avaluació de la implantació de l'última modificació legislativa dels nous graus i sense una justificació creïble de les seves propostes.

Aquest decret, que ens retrotrau a l'anterior estructura de Diplomatura-Llicenciatura (3+2, amb titulació intermèdia de diplomatura), suposa decretar el fracàs del 4+1 (o 4+2), sense cap tipus d'avaluació diagnòstica sobre els resultats i rendiment del sistema 4+1 [quatre anys de grau i un de màster], com a denúncia el Consell d'Estat i el mateix ministeri indicava en el seu expedient.

El problema de fons és que el canvi de Llicenciatures en Grau+Màster (4+1) amb el Pla Bolonya, l'única cosa que va suposar en la pràctica va ser una excusa per augmentar brutalment les taxes del 5º curs de llicenciatura. Ara es vol aprofundir encara més amb el model 3+2, donades les elevades taxes que tenen els Màsters a Espanya.

Amb aquest decret els Graus passen a tenir un caràcter “bàsic” i “generalista”, com explica el mateix decret. És a dir, que no seran suficients per adquirir la qualificació imprescindible per exercir una professió d'alta qualificació en el terreny laboral de l'advocacia, el periodisme, l'enginyeria, etc. Per obtenir aquesta qualificació “especialitzada” –segons el text del decret- serà necessari cursar un màster que passarà de la durada actual d'un any a dos anys, la qual cosa farà que es dupliqui el seu preu. Si actualment els màsters d'un any oscil·len entre 2.700 i 7.000 euros anuals, amb el nou decret hauran d'afrontar el pagament de dos anys de màster que suposarà entre 5.400 i 14.000 euros per poder obtenir un títol universitari que sigui reconegut amb suficient prestigi per accedir al mercat laboral en condicions de menor precarietat i temporalitat. Així és clar que serà tan sols una minoria privilegiada qui pugui pagar-se els estudis universitaris.

En definitiva, la qual cosa pretén el PP amb aquest RD és establir un tall selectiu a l'educació superior, retallant el seu accés majoritari de 5 a 3 anys. Llevarà així valor als títols de grau universitaris, els més accessibles, condemnant als i les joves a la precarietat en un mercat laboral cada vegada més competitiu. Aquesta reducció suposarà retallar el finançament públic: si abans es finançaven públicament els 5 anys de les llicenciatures, ara només seran els 3 anys de graus, transvasant a les famílies el cost global dels màsters i beneficiant a les universitats privades, que aposten pels postgraus com el seu principal àmbit d'activitat.

Si es vol optar per una volta al 3+2 per homologar-nos amb bona part dels països europeus, això exigiria homologar-nos també en el finançament públic d'Universitat posant immediatament les taxes dels Màsters al valor de les taxes de les antigues Llicenciatures –mentre aconseguim avançar cap a la gratuïtat de la Universitat, com ja succeeix en 11 països europeus del nostre entorn, aplicant de forma immediata aquesta gratuïtat en els Graus. Perquè els països de la UE estan optant per una política radicalment diferent: finançament públic de la universitat, matrícules gratuïtes o simbòliques, i ajudes en forma de beques-salari, desgravaments fiscals i subsidis. Als països nòrdics els estudis universitaris són gratuïts; a Àustria o Escòcia la matrícula és gratuïta; a Alemanya la matrícula requereix tan sols el pagament d'una taxa fixa (300€ per any) o 183€ a França, per exemple. Est és el model majoritari a Europa perquè promou la igualtat d'oportunitats en l'accés a la universitat.

Però això no serà possible sense canviar les polítiques de retallades en Educació Superior que ve aplicant el bipartidisme. La sagnia que des de 2010 sofreixen les universitats públiques als seus pressupostos ha fet retrocedir el seu nivell de despesa gairebé una dècada. Els han retallat als campus universitaris 1.523 milions en els últims 4 anys: en professorat i personal (un 31,8%), en infraestructures, equipaments i recerca (un 56%). La despesa mitjana per alumne ha baixat un 16,48 % (25,2 % aplicada la inflació). L'únic capítol que augmenta són les taxes que aniran a càrrec de les famílies. Segons un estudi de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), cursar algunes carreres costa avui fins a 3 o 4 vegades el que costava en 2007, just abans de les últimes reformes universitàries.

Tant la Conferència de Rectors i Rectores (CRUE) com el Consell d'Estat rebutgen i qüestionen aquest Reial decret. El Consell subratlla a més que sembla difícil aconseguir l'homogeneïtzació, argument del Ministeri per a aquest decret, quan dins del nostre propi país podria donar-se el cas que un mateix títol tingués una durada diferent en una universitat i una altra. Que portaran a la competitivitat i desigualtats entre universitats de la qual ja estan alertant algunes Comunitats Autònomes.

A més aquesta reforma tindrà també efectes devastadors entre el professorat. Si amb el recent increment d'un 66% en les taxes, la reducció de la quantia de les beques i l'enduriment dels requisits per aconseguir-les, ha suposat l'expulsió de 45.000 estudiants de la Universitat per no tenir diners, amb aquest decret s'expulsarà a molts més estudiants (actualment de l'1,4 milions del total d'estudiants universitaris, només són entorn de 100.000 els que poden estudiar un màster). La qual cosa suposarà al seu torn l'expulsió massiva de professorat universitari, quan se suprimeixi un curs sencer en els graus.

En definitiva estem davant un decret que forma part d'un paquet de reformes, que es convertiran en una “reforma encoberta” del sistema universitari, després de l'increment de les taxes que paguen els i les universitàries via Reial decret-Llei, i la imposició de tres nous Reials decrets que pretenen la reforma del sistema universitari i que suposen la modificació no només de l'ordenació dels ensenyaments universitaris (canvi del 4+1 al 3+2), sinó també dels requisits per a la creació de centres universitaris que faciliten obrir noves universitats privades sense les condicions mínimes i del sistema d'acreditació del professorat universitari, que deixarà la docència en segon pla i potenciarà el nepotisme en la selecció dels i les docents universitaris.

Per això EUPV recolza les mobilitzacions de rebot del 25 i 26 de febrer, convocades en tot l'Estat, així com la manifestación convocada a Dénia el 26 de febrer per Acontracorrent, davant les reformes en educació superior que planteja el govern del PP; recuperant la mobilització i demanant que es voti en conseqüència en aquest decisiu any electoral 2015 per aprofitar l'ocasió de canviar les coses.