Ignasi Garcia: “En el cas Mestrets, el suprem ex-plica ben clar el model urbanístic del PP”
Compromís vol felicitar als veïns, i molt especialment a les veïnes tan protagonistes en aquesta lluita
Com indica Ignasi Garcia, portaveu de Compromís, “aquesta gent va patir tot tipus de pressions legals i alegals, com el bulling en les seues vivendes, van patir la incomprensió d’oposar-se al que semblava ‘normal’, van haver d’assumir des de la seua fragilitat un enfrontament directe, brutal, amb tota la maquinaria del PP que manava amb majories absolutes”.
“Compromís vol denunciar la reiterada actitud dels dirigents del PP d’afavorir els interessos d’uns pocs amics i/o ‘coneguts en black’, en contra dels interessos de la ciutat i, molt concretament, dels seus veïns. Una actitud i uns fets que confirma amb tota cruesa el Tribunal Suprem. Què explicació poden donar ara dirigents com Fabra o Moliner tan implicats en la gestió d’aquesta tragèdia?”
“Pel camí, s’han malgastat milions que la ciutat haguera pogut utilitzar adequadament; s’han malgastat oportunitats; s’han fet encàrrecs a arquitectes amics o s’ha viatjat fins a California per intentar un projecte estrella... pel camí, s’ha margat la vida a gent honrada i s’ ha fet befa continuada dels ciutadans i de la seua confiança en les institucions”.
Per a Compromís, la sentència explica la realitat de la política del PP, en aquest cas del seu ‘model’ urbanístic, on el benefici d’uns pocs s’ha fet a costa d’arruïnar a la ciutadania, el territori i limitar la capacitat de millorar les coses. I s’ha pogut aturar per gent com Luisa Pérez, representant dels veïns que explicava que “ens unirem per defensar les nostres cases i terres, a mi m’obligaven a deixar el meu habitatge per reubicar-me en una altra zona de la ciutat, compensant-me amb una quantitat econòmica irrisòria, era un assalt a mà armada”.
Aquesta ha segut la gestió dels governs del PP. Com ahir recordava aquesta veïna, “patiem una prepotència absoluta, un director de l'IVVSA em va acomiadar del seu despatx amb la frase 'vaja buscant una altra casa’; a l'Ajuntament no ens volien rebre i ens ajornaven les reunions; ens deien que érem uns privilegiats i que volíem parar el desenvolupament de la ciutat. Nosaltres, sense ser urbanistes, vèiem una barbaritat tot”.
