Monleón (EU): “Si finalment 4000 famílies castellonenques es queden sense casa, hi haurà responsables”

El candidat d'EUPV per la circumscripció de Castelló, assegura que Esquerra Unida significa la garantia del compliment dels drets dels ciutadans i ciutadanes en matèria d'habitatge, que ara són destrossats pel bipartidisme i els bancs.

Jesús Monleón, ha afirmat que les dades subministrades per la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca de Castelló són tremendament preocupants, ja que si no s'amplia la moratòria dos anys, prop de 4000 famílies perdran la seua llar aquest maig, en un situació que solament pot qualificar-se de catàstrofe social. “És indignant que els bancs ja hagen venut en molts casos les cases, no hauria de ser permès pel govern”.

“Els poders públics no poden quedar-se impassibles sense actuar, ja fa més de 7 anys que la plataforma ve denunciant la rapinya dels bancs, i encara estem esperant que el govern prenga una decisió contundent per garantir el dret a l'habitatge”, assegura el cap de llista, “aquest drama social té responsables, noms i cognoms”.

Monleón assegura que tant el PSOE com el PP, no han volgut donar solucions reals al drama dels desnonaments, “estem davant d'una qüestió política, que requereix una solució política i no simplement pegats que en el fons no canvien res i deixen als bancs continuar fent el que volen. Necessitem ja una nova llei hipotecària almenys al mateix nivell que a la resta d'Europa”.

“No poden haver-hi cases sense gent, i gent sense casa”, assegura el candidat, “estem davant d'un dret recollit a la nostra constitució que ha sigut ignorat intencionadament des dels poders públics, en plena connivència amb els bancs. Esquerra Unida ha lluitat, lluita i lluitarà per aprovar una llei de dació en pagament, i més enllà, per assegurar l'accés a l'habitatge amb politiques socials de vivenda si arribem al govern”.

Per últim, Monleón, ha volgut destacar i felicitar la gran tasca que està portant a terme la PAH, “en defesa de milers de ciutadans i ciutadanes, creant una consciència social de què aquesta és una lluita col·lectiva de tots i totes i ajudant a superar l'estigma que representava un desnonament i que feia que moltes famílies ocultaran el problema, enfrontant-se en solitari al banc”.