Començar una nova secció sempre és il•lusionant. Per allò que dius i que es compartix, i per aquells que entren en este espai, que pretén ser un lloc de reflexió i de debat, d’enriquiment i de cultura.

A l’hora de triar el nom de la secció, he pensant en esta expressió, Raons i paraules, d’un poema de Bernat Artola, excel•lent poeta castellonenc, que enguany fa 50 anys que va morir. Només els humans, d’entre totes les criatures,  som capaços  d’enraonar i de parlar. Només els hòmens i les dones tenim en la paraula i en la raó, allò que ens caracteritza i ens diferencia de tots els altres éssers humans. Per això mateix, he triat esta expressió de Bernat Artola. Raons i paraules pretén ser una plaça pública on qualsevol puga crear pròpiament una consciència crítica. Buscar un lloc on puga créixer la reflexió i  el debat entorn de les idees. Una idea és combat sempre amb una altra idea, mai per la força o la violència. El diàleg és fonament per a l’evolució dels pobles i les nacions. Entendre’s amb l’altre, fins i tot amb aquells que pensen diferent amb un mateix és signe de progrés i d’entesa.

Vull obrir esta secció, amb un homenatge a Bernat Artola, desgraciadament massa desconegut entre nosaltres. Que les raons i les paraules ens ajuden a ser més tolerants i més oberts a les opinions dels altres, per tal de créixer en el civisme i en la llibertat.

El passat dia 8 de maig, va fer 50 anys que va morir el poeta castellonenc Bernat Artola i Tomàs. Nascut al carrer Cavallers de Castelló de la Plana, el dia 20 de desembre de 1904, Bernat Artola va destacar ja des de menut per la seua destresa en el dibuix, que va anar perfeccionant a l’Institut General i Tècnic de Castelló. Va ser en aquest centre, que Bernat Artola va tindre l’oportunitat de gaudir d’una sèrie de professors molt destacats en l’ambient cultural  de Castelló, a l’inici del segle XX, com van ser Eduard Julià Martínez, Salvador Guinot Vilar i Lluís Revest i Corzo. L’any 1914, amb tan sols 10 anys va fundar en companyia de Joan Baptista Porcar, l’Agrupació Ribalta, una associació d’artistes jóvens. Estes activitats, van fer que establira lligams amb destacats representants de la  cultura a Castelló, molts dels quals, anys més tard, serien els intel•lectuals que marcarien la important generació cultural castellonenca d’abans de la guerra: Enric Soler i Godes, Vicent Sos Baynat, juntament amb Julià, Guinot i Revest.
       
A principi dels anys 1920, Bernat Artola es va traslladar a Barcelona amb l’objectiu d’estudiar la carrera d’arquitectura, tot i que la seua passió era la poesia. Allà mateix va començar a escriure els seus primers poemes, amb un dels quals, L’Ermità, va guanyar la Viola d’Or als Jocs Florals de València de 1925. Un any més tard, va guanyar la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat, amb les seues dotze Cançons d’amor. L’any 1929 va publicar el seu primer recull de maduresa: Elegies, obra que va ser elogiada tant per Miguel de Unamuno, com per Eduard Martínez Ferrando. I els anys 1928 i 1929 va participar en les Taules de Poesia, organitzades a València per la revista Taula de Lletres Valencianes, publicació en la qual col•laborava també, l’il•lustre borrianenc Artur Perucho.
      
Quan va tornar de Barcelona, i fins l’any 1936 Artola es va dedicar a escriure. Són uns  anys de gran activitat literària, amb poemes escrits tant en valencià com en castellà. Va ser el 1930 que Artola va dibuixar la portada i les caplletres de l’edició del Tombatossals, de Josep Pasqual Tirado, i el 1931 va publicar L’art novell, un estudi on manifestava el seu pensament artístic. El 1935 publicà una de les seues obres més importants: Terra. L’any 1937 va participar en el Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes, celebrat a València, juntament amb Carles Salvador, Adolf Pizcueta o Ricard Blasco, entre d’altres.
      
Quan va acabar la guerra va ser depurat per les seues idees i pel seu compromís amb l’esquerra i com a conseqüència d’això,  va viure amb moltes dificultats econòmiques. El 1940 va començar a participar en diverses tertúlies literàries, així com també a organitzar actes festius, com  l’establiment de les Festes de la Magdalena. De fet, encara hui, és el Pregó de Bernat Artola, escrit en 1947, el que centra les festes de la Magdalena. El text, format per quatre dècimes encadenades escrites en valencià, és el vehicle de dignificació de les Festes de la Ciutat i la seua gent :

                                    “Anar a la Romeria
                                     no és tan sols “anar de festa”,
                                     és deure que manifesta
                                     l’orgull de genealogia”

     
Bernat Artola va començar a escriure poesia d’ambient popular, com els llibrets de gaiates i de falles, esdeveniments que ajuden a crear consciència de poble i dinamitzar i sociabilitzar la seua gent, i va col•laborar amb diversos diaris. L’any 1943 participà en l’estrena a Castelló, de l’òpera La filla del rei barbut, de Matilde Salvador.
    
El dia 8 de maig de 1958, ara ha fet 50 anys, Bernat Artola moria a Madrid, a causa d’una afecció cardíaca. A Castelló van ser moltes les manifestacions d’homenatge a la seua persona i va ser la Societat Castellonenca de Cultura, la que li va dedicar un estudi, al seu butlletí de 1959. També a València, que massa sovint oblida les comarques del nord, la Universitat i Lo Rat Penat li van retre un homenatge.
    
Com han subratllat els estudiosos, en la seua poesia Artola tracta els temes de l’amor, el paisatge, l’ésser humà, la solitud i el conflicte entre món exterior i món interior. Cal dir que la seua obra presenta una gran riquesa del lèxic de la Plana. Segons Joan Fuster, “Bernat Artola, amb un domini precís del cabal idiomàtic, treballa una poesia d’aspiració intel•lectual. En els seus versos, segons Fuster, hi ha una esplendor expressiva molt per damunt de la preocupació conceptual.” Cal destacar entre les seues obres més importants, Poble, Llàntia viva, Raons i paraules, Lledons, Veus i cançons o Fulles dels temps. L’obra de Bernat Artola, caldria reeditar-la en un volum que agrupara les seues obres completes, per tal de donar-la a conèixer a les generacions més jóvens, ara que fa 50 anys de la seua mort. També seria ben convenient, per tal de fer conèixer el gran poeta de la Plana, que els seu nom, desgraciadament massa oblidat, fóra present en la rotulació dels carrers del pobles, així com en el nom dels instituts i cases de Cultura, que d’aquesta manera, honorarien  Bernat Artola, ara que fa 50 anys que ens va deixar.