L’Agrupació Borrianenca de Cultura nomena els Síndics d’Honor 2015
En l’Assemblea Ordinària de Socis, celebrada el 22 de novembre de 2014, l’Agrupació Borrianenca de Cultura va decidir per unanimitat nomenar Síndic d’Honor 2015 a tres entitats: l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Centre d’Educació Infantil i Primària Penyagolosa de Borriana i el Col·legi concertat Illes Columbretes de Borriana.
Amb motiu de la concessió del guardó de Síndic d’Honor 2015 a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la carta de l’ABC va ser llegida pel secretari de l’IIFV durant el seu Consell General, que va tindre lloc el dia 27 de novembre de 2014 a la Sala de graus de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la Universitat Jaume I. En l’acte (en què estava present el nostre síndic en cap i membre de l’IIFV Joan Verdegal) es van destacar les raons que va valorar l’ABC per a atorgar l’esmentat guardó: la trajectòria de l’IIFV en l’emissió d’informes i dictàmens sobre qüestions lingüístiques, l’assessorament de treballs d’investigació i en matèria gramatical i lexicogràfica, així com la tasca fecunda d’investigació i de divulgació del coneixement en l’àmbit de la nostra llengua.
L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, organisme integrat per professors i investigadors universitaris, funciona des de l’any 1978, a iniciativa del professor Manuel Sanchis Guarner. L’integren la Universitat de València-Estudi General, la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I, és a dir, les tres universitats valencianes amb estudis superiors de filologia. El Reglament de l’IIFV preveu la integració d’altres universitats valencianes que s’hi vulguen adherir. L’IIFV ha col·laborat i col·labora amb l’Administració local i autonòmica, i amb altres institucions i entitats públiques i cíviques.
El Col·legi concertat Illes Columbretes va percebre el guardó el dia 27 de gener, lliurat pel nostre síndic en cap a la directora Marisa Canseco. La història d’aquest col·legi comença l’any 1921, quan el capítol provincial d’Aragó-València va autoritzar la creació d’un centre educatiu de primer ensenyament, amb el nom de Col·legi Niño Jesús de Praga dels Pares Carmelites. L’ideari carmelità ha estat sempre present en l’àmbit cultural, des de representacions literato-musicals fins a la Festa de la Poesia, que es va celebrar des de 1968 a 1976, obra que va impulsar el P. Manuel Ferrada, un frare que va portar el col·legi a una alta activitat renovadora, fill de Borriana i director del col·legi. Molts són els frares que han passat per Borriana, alguns més coneguts que altres, però cal citar al P. Juan de Dios Morenilla, que tenia una gran afició a la pintura, la fotografia o el periodisme, activitats que va transmetre als seus alumnes. L’any 1993, per disposició dels Superiors de l’Orde de Carmelites (Capítol Provincial i Definitori General), el col·legi va ser cedit als seus professors, qui van prendre el relleu generacional que, amb treball i molt d’esforç, han portat el col·legi a un alt grau de reconeixement públic.
L’any 1996 el col·legi va canviar de denominació i va passar a titular-se “Illes Columbretes”. La nova denominació, junt amb els professors del centre educatiu i la comunitat religiosa, fomenten la convivència cristiana i, per part dels frares, mantenen l’ideari cristià del centre. La direcció va implantar la línia en valencià a l’escola. Manuel Miralles Burguete, professor del col·legi des de 1973 fins a 2010, va ser un dels impulsors en incloure el col·legi en el programa d’ensenyament en valencià. Cal recordar igualment a José Luis Agustí, qui va passar pel centre com a alumne, antic alumne, professor i vint anys de director. Actualment, el Col·legi Illes Columbretes es presenta com un centre educatiu actualitzat i modern a l’alçada que la nostra societat exigeix, amb un professorat nou, emprenedor i amb ganes de treballar i lluitar per l’educació. És un dels principals centres educatius que roman a Borriana ininterrompudament prestant serveis educatius i fomentant la cultura. El Col·legi del Jesuset de Praga, Pares Carmelites i hui Illes Columbretes, són denominacions que formen part de la nostra història, d’un mateix projecte que pot sentir l’orgull d’arribar al centenari i conservar una obra per a explicar a Borriana: una part de la seua història educativa.
Finalment, el CEIP Penyagolosa va rebre el guardó el dia 28 de gener de mans de la secretària Glòria Olivares, qui el va entregar a la directora Araceli Arnau. El Penyagolosa és un dels sis centres públics d’Educació Infantil i Primària amb què compta la ciutat de Borriana. Està situat a l’extraradi de la ciutat, al passeig Sant Joan Bosco, 13. Té als seus voltants dos col·legis concertats de titularitat religiosa i el Col·legi d’Educació Especial Pla d’Hortolans. El centre compta amb sis unitats d’educació infantil, dotze unitats d’educació primària i una unitat específica de Comunicació i Llenguatge. El valencià és la llengua bàsica d’ensenyament, per la seua situació en una comarca clarament valencianoparlant i pel desig manifestat pels diferents Consells Escolars i Claustres de Professors des dels primers moments de la transició política espanyola. Borriana es troba situada en una comarca valencianoparlant i el valencià és conegut i utilitzat àmpliament per la seua població. És la llengua en la qual es fan la major part dels negocis que adopten la forma oral (contractes relacionats amb la taronja, subhasta del peix etc. ) i el seu grau de coneixement és major en els grups amb un major nivell d’instrucció. Els darrers anys s’ha detectat un canvi en les noves promocions que s’incorporen a l’educació infantil, amb un augment dels alumnes castellanoparlants.
Al curs 2007-2008 s’aprovà el Disseny Particular del Programa Plurilingüe d’aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’educació infantil, i durant el curs 2010-2011 s’elaborà el Disseny Particular del Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià Enriquit, amb augment de l’horari d’ús de la llengua anglesa a Primària. El 80% de l’alumnat del centre resideix al nucli urbà, mentre que el 20% ho fa als poblats marítims (Serratella, Port, Grau, Malvarrosa).
Aquests alumnes utilitzen el transport escolar. La composició de l’alumnat és ben variada i reflecteix els diferents sectors que integren la població general del municipi, tant pel que fa a nivells socioeconòmics familiars, procedència de barriades deprimides social i culturalment, immigració, zones residencials, etc.
Els trets d’identitat i els objectius generals i específics del CEIP Penyagolosa apareixen reflectits en el Projecte Educatiu i han de ser coneguts i assolits per tots els membres de la comunitat educativa. Són els següents:
1) Entenem el nostre centre com un sistema obert, on l’acció educadora incorpora la col·laboració dels pares i de les institucions culturals i socials de l’entorn.
2) Entenem l’educació com un procés que abraça els diferents aspectes que integren la personalitat de l’alumne, tenint en compte les dimensions individual i social, i que cerca el perfeccionament en àmbits diversos: físic, intel·lectual, moral.
3) Ens regim pel principi de la coeducació, entenent-la com un intent d’educar per a la igualtat sense cap mena de discriminació per raó de sexe.
4) Afavorirem situacions que eviten la discriminació per raó de naixement, idioma, raça, capacitat econòmica, nivell social i conviccions polítiques i religioses.
5) Desenvoluparem un tracte personalitzat que s’adeqüe al ritme evolutiu i a les capacitats de cada alumne, començant pel seu medi immediat per així assolir una comprensió cada vegada més completa del món.
6) Potenciarem el talant crític, dialogant i responsable respecte a: la defensa i cura del medi ambient, la pluralitat lingüística i cultural dels pobles, la societat de consum i els mitjans de comunicació social.
7) En l’aspecte lingüístic i cultural, pretenem aportar els recursos necessaris per a valorar i estimar l’herència cultural rebuda dels nostres avantpassats.
8) El valencià és la llengua vehicular del centre, tant en l’aspecte administratiu com en l’acadèmic.
9) Eduquem per a la pau i la no violència.
