Els Blais de Borriana

En Borriana, d’una població de 36.797 habitants, hi ha 112 hòmens que porten el nom del nostre patró. Bona part d’ells són coneguts amb el nom en valencià, Blai, encara que oficialment estan registrats amb el nom en castellà, Blas. De fet, dels 112 Blais, n’hi ha 80 inscrits com a Blas de primer nom, 19 Blas de segon nom i 13 inscrits com a Blai. Eixos 13 Blais pertanyen a la generació més jove, ja que amb l’adveniment de la democràcia i l’oficialització de la nostra llengua, s’ha escampat la moda de batejar els infants en valencià («els noms en valencià són més bonics», comenta molta gent).

Encara que hui en dia Blai no és un nom popular entre els borrianencs, a l’antigor era més comú. Molta gent recorda algun avantpassat que li digueren Blai.

Els Blais més menuts de Borriana són dos xiquets de dos anys i huit mesos i d'un any i mig. Es tracta de Blai Peris i Suárez i de Blai Casalta i Olivares, respectivament.

Blai Peris i Suárez va nàixer el 23 de maig de 2012 i és bessó d'una xiqueta, Cèlia. Els pares són Carles i Covadonga. La tria del nom de l'infant va ser cosa del pare. En paraules seues, «sempre m'ha agradat eixe nom; estava enamorat del nom de Blai per ser de Borriana».

Blai Casalta i Olivares va nàixer el 20 de juliol de 2013 i té un germà de 4 anys, Elies. Els pares són Elies i Glòria. La mare explica que «vaig triar eixe nom per tradició familiar. Volíem un nom de la família per al xiquet. Al meu iaio li deien Blai, a un oncle del meu iaio també, i al meu rebesiaio també. En la família del meu marit també hi ha Blais. A més, és un nom ben borrianer que no hem de perdre; el pare sant Blai és el patró de Borriana!»

Sant Blai és el patró de Borriana i celebra la festivitat el 3 de febrer amb missa, la tradicional Font del Vi, processó i actes varis. L’ermita està a vora riu i conta la llegenda que hi hagué una tempesta tan forta que semblava que el riu haguera d’eixir-se’n. Els borrianencs van resar tota la ni i al sendemà el cel estava ras i lluïa el sol. La gent, en eixir al carrer, va trobar una taula amb la imatge de sant Blai que l’aigua havia arrossegat. Van creure que això era un miracle i van construir una ermita en el seu honor.