La bandera de l'arc iris oneja per primera en l'Ajuntament de Bétera
Els portaveus i representants dels quatre grups municipals que formen part de l’equip de govern s’han adherit oficialment a esta celebració internacional amb el següent MANIFEST on proposen mesures des de les administracions locals com a defensa activa per al col·lectiu:
“Els municipis són els espais més propers a la ciutadania, i per això han de jugar un paper capital en la normalització del col·lectiu LGTB, sent un referent d’integració i lluita contra la discriminació. Per això, és precís el seu compromís en donar resposta a la població LGTB en tot allò que siga de la seua competència. El dia 28 de juny celebrem l’Orgull de la diversitat sexual i de gènere. Eixe dia en 1969 un grup de transsexuals, lesbianes, gais i bisexuals es van rebel·lar davant la persecució, maltracte i discriminació que patien de manera contínua per part de la policia en un pub de Nova York. Aquella revolta va suposar l’inici del moviment contemporani per la igualtat i la dignitat de lesbianes, gais, transsexuals, transgèneres, bisexuals i intersexuals. I des d’aquell moment, cada any, moltes ciutats arreu el món commemoren aquest dia de manera reivindicativa i festiva. 46 anys després, a pesar dels avanços aconseguits en molts països, el col·lectiu LGTB continua sent perseguit. La discriminació cap al col·lectiu LGTB per part de molts Estats continua sent alarmant. En 75 ser LGTB està penat, en 9 d’ells fins i tot amb la mort. A més, la inseguretat del col·lectiu transsexual especialment en Latinoamèrica es tradueix en desenes d’assassinats anuals. Espanya és un estat capdavanter en reconèixer drets a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, com el Matrimoni Igualitari o la Llei d’Identitat de Gènere, però queda molt camí per recórrer cap a la igualtat real. L’assetjament que les persones LGTB continua patint a les aules, la discriminació al treball i l’exclusió de serveis públics (especialment sanitaris) són alguns exemples de situacions de desigualtat. A més, cal que la transsexualitat deixe de ser considerada una malatia.
A nivell autonòmic és precís donar un pas endavant, i seguir l’exemple d’altres territoris que han avançat considerablement en la protecció i igualtat de les persones LGTB, com és Andalusia amb la seua Llei de Transsexualitat o Catalunya i Extremadura en les lleis contra l’homofòbia, transfòbia i bifòbia (LGTBfòbia). Des dels consistoris, les administracions més pròximes a la ciutadania, cal impulsar tot tipus de polítiques per acabar amb LGTBfòbia. -Mesures per a promoure el respecte cap a la diversitat sexual i de gènere en l’àmbit educatiu, familiar i festiu. -Formació a la policia local per tal que servisca de protecció al col·lectiu LGTB davant les possibles agressions que puga patir. -Suport a l’associacionisme LGTB a través de la realització conjunta d’accions de sensibilització, especialment en l’àmbit juvenil”.
