"L’Economia del Bé Comú" es presenta a Benidorm
Davant unes quaranta persones, els tres conferenciants han exposat aquest model econòmic que ja funciona en diferents regions d’Alemanya i d’Àustria. En primer lloc, Francisco Álvarez ha situat el model econòmic actual imperant que, segons ha afirmat, es basa a aconseguir el creixement del PIB de cada país, sense tindre en compte si les fórmules per a créixer contenen injustícies socials, i també en la supremacia del sistema financer per damunt de tots els altres àmbits de la vida.
Álvarez ha assenyalat que aquest sistema necessita les crisis perquè el creixement no és infinit. Així mateix ha criticat que els organismes internacionals, com el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Central Europeu (BCE), aporten diners públics primerament a les institucions bancàries privades, amb condicions molt avantatjoses. Ha citat com a exemple que el BCE dóna crèdits als bancs a un interès del 0,25% i aquestes entitats compren deute dels països que han aportat diners al BCE amb un 5 o un 6% d’interès.
Per altra part, Álvarez ha introduït l’Economia del Bé Comú. Segons ha comentat, l’austríac Christian Felber va reunir diferents idees que ja existien al seu llibre titulat “El model econòmic del bé comú”. Bàsicament el model se centra en el desenvolupament sostenible a l’àmbit econòmic, al sector social i al medi ambiental i ja s’aplica a 20 països de tot el món de forma pràctica. D’aquesta manera ha volgut recalcar que l’Economia del Bé Comú no és una filosofia etèria, atès que existeixen 17 indicadors que es poden aplicar a les empreses, com ho fan 1.598 al voltant del planeta.
Una d’aquestes empreses és el Celler de la Muntanya, dirigida per Joan Cascant. Cascant ha explicat que va crear el segell de microvinya per identificar una manera de treballar, que s’identifica amb els valors de l’Economia del Bé Comú, que cap altre distintiu li reconeixia. Aquests valors són: donar al productor del cultiu el que li pertoca de manera justa, el respecte del medi ambient i el treball sempre amb varietats autòctones, l’activitat de l’empresa repercuteix positivament a la societat de què forma part, la promoció de la cultura pròpia mitjançant la microvinya, i la transmissió dels valors de l’ofici a través de l’educació. En resum, segons Cascant cal passar del missatge de producció-venda al d’aportació a la societat.
Des d’altra perspectiva, l’alcalde de Muro d’Alcoi, Rafa Climent, ha exposat l’experiència de l’aplicació de l’Economia del Bé Comú al sector de l’administració pública. Des de 1999 que governa Compromís, l’alcalde ha intentat eliminar els desequilibris socials i vetllar per l’equitat de les persones. Això ho ha treballat amb mesures com la transparència de l’activitat de l’ajuntament, el foment de l’associacionisme i la implicació de les entitats en les polítiques municipals, la coordinació i la cooperació intersectorial entre els departaments del consistori, o la cerca de la participació dels ciutadans a les decisions del municipi, entre d’altres mesures. “Hem d’exercir no una democràcia participativa, sinó una democràcia diària, és a dir, que qualsevol ciutadà puga ajudar cada dia a construir política”, ha assegurat.
Durant el torn de preguntes, els participants han subratllat que és difícil portar a terme l’Economia del Bé Comú perquè el sistema actual no la beneficia, però que cada persona té la possibilitat de canviar les coses sempre que hi estiga disposat.
