Joan Pellicer, fill predilecte de Bellreguard per la seua aportació cabdal en l’etnobotànica
Ahir es va celebrar el plenari extraordinari de nomenament que va comptar amb la presència dels familiars i amics de l’homenatjat
En gratitud per la seua tasca d’investigació i divulgació en el món de l’etnobotànica, una matèria interdisciplinar situada en l’encreuament entre les ciències naturals i les ciències humanes que s’ocupa de les relacions dels éssers humans i les plantes, Bellreguard va nomenar per unanimitat fill predilecte Joan Pellicer. El plenari extraordinari, amb el saló de sessions de gom a gom, va comptar amb la presència de familiars i amics de l’homenatjat que estrena el reglament d’honors i distincions de l’Ajuntament de Bellreguard.
Joan Pellicer i Bataller va nàixer en 1947 a l’antic llogaret de Sotaia (Bellreguard). Era el segon de tres germans i té dues filles Anna i Júlia. Estudià el batxillerat en el col·legi Escoles Pies de Gandia i Medicina a la Universitat de València on es va llicenciar l’any 1986. Posteriorment va obtenir el doctorat cum laude amb la tesi Recerques etnobotàniques al territori diànic o Comarques Centrals Valencianes. A més, va publicar més d’una dotzena de llibres i centenars d’intervencions radiofòniques i televisives en Canal 9 o Gandia Televisió.
El 1999, va guanyar el primer Premi Bernat Capó de difusió de la Cultura Popular amb el Costumari botànic (3). En l’any 2002 va ser Premi d’Honor de la Cultura Popular de l’Ajuntament de Pedreguer. En 2005, el Bloc de Progrés de l’Alcúdia el va homenatjar. En 2006, va rebre el Premi Valldigna d’Investigació. Així mateix, va rebre el Premi Cavanilles i el Jaume I de periodisme de forma pòstuma al programa Medi Ambient en el qual s’encarregava de la secció «Les nostres plantes».
Com a metge va col·laborar amb l’Associació per a la Investigació Sanitària de la Safor, la unitat de digestiu de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia, i el departament d’infermeria comunitària, medicina preventiva i salut pública i història de la ciència de la Universitat d’Alacant. En tot tres amb un denominador comú: l’estudi de les plantes en els aspectes medicinals, digestius i culinaris.
Com assenyalar l’instructor de l’expedient, el regidor Jaume Borràs «a Bellreguard hem tingut la sort de comptar amb un veí com Joan Pellicer que amb la seua actitud vital, l’estima i el coneixement de la natura i de la cultura del seu poble i del seu país està considerat el naturalista més rellevant del País Valencià des del botànic Cavanilles, per la qual cosa volem deixar constància del seu importantíssim llegat a les generacions futures».
No és el primer homenatge; poc després de la seua mort a primeries de 2007 es va aprovar per unanimitat atorgar el nom de Joan Pellicer a un nou parc i en l’any 2009 es va proposar la Ruta Joan Pellicer, que haguera suposat l’adequació del paisatge agrícola i de la marjal des de la perspectiva cultural i paisatgística i es té voluntat de reprendre. A més, el pròxim 23 d’abril se celebrarà un acte institucional on es lliurarà el reconeixement a les filles de Joan Pellicer amb una exposició sobre la seua figura.
La figura de Pellicer es projecta però més enllà de Bellreguard: en la Plataforma dels Pobles de la Safor; l’Escola d’Estiu de la Marina-la Safor; el Bloc de Progrés d’Almoines; el Col·lectiu de Mestres de la Safor; l’escola El Castell d’Almoines; el Centre Excursionista de València. També són nombrosos els pobles que han dedicat part del seu patrimoni a recordar-lo com l’Alcúdia, Ibi, Alpatró o Carrícola.
L’obra de Joan Pellicer inclou un ample grup de matèries al voltant del medi ambient natural, des de l’excursionisme en De la Mariola a la mar: viatge pel riu Serpis (1997) o Meravelles de Diània: camins, paratges i paisatges de les Comarques Centrals Valencianes (2002) fins a la descripció del territori, la història i la cultura popular de Bellreguard, verd esguard (1994) o Castells de la Safor. Hi destaquen sobretot els llibres dedicats a l’etnobotànica, amb quatre obres de referència en la matèria sobre les terres valencianes: Herbes medicinals al País Valencià, Herbari breu de la Safor (1991), Flora pintoresca del País Valencià (1999) i els tres volums del seu conegut Costumari botànic (2000-2004). De la seua breu etapa de cantant mai s’ha publicat cap gravació ni composició pròpia.
