Teràpies canines per estimular a les persones amb diversitat funcional
Somriures. Entusiastes aplaudiments. Crits d'alegria. Inclús algun intent de fer bots des de la cadira de rodes. Són les reaccions de les persones de la residència Carmen Picó d'Alzira en començar la teràpia canina de tots els dimecres. Trasto, Cora, Cleo i Bicho es presenten puntuals i disposats, una vegada a la setmana, per a crear un entorn replet d'estímuls que permet reforçar les habilitats comunicatives, afectives i motrius de les persones amb diversitat funcional.
Des de fa cinc anys, els voluntaris de l'ONG Intervención Ayuda y Emergencias (IAE) realitzen activitats i jocs amb els animals, que estan entrenats en l'obediència positiva, i un grup d'entre 10 i 15 usuaris d'este centre de l'Institut Valencià d'Acció Social (IVAS). "El contacte amb els gossos els aporta un incentiu diferent del tracte quotidià amb els humans", conta Elia Martínez, membre de l'IAE.
Els voluntaris li col·loquen a Trasto sobre els seus genolls i Eduardo comença a pentinar-lo. "Fes-li una cresta", li aconsella algú i aquest comença a estirar-li els cabells cap amunt amb molta delicadesa. El gos gaudeix del moment i tanca els ulls. Eduardo té uns nivells de comunicació molt baixos, quasi mai interactua amb els companys i solament, de vegades, emet algun so. "Quan arriben els gossos li canvia la cara", explica el director i psicòleg del centre, Paco Hernández, que està al capdavant del lloc des de la seua apertura al 1989. Com Eduardo, amb este tractament molts usuaris estableixen relacions afectives i socials a través del llenguatge no verbal.
"De totes les teràpies que realitzem al centre esta és una de les més cridaneres perquè proporciona beneficis que a l'ésser humà se li escapen. Durant 45 minuts els gossos es converteixen en el seu suport emocional, relacional, comunicatiu... I això ens dona recursos i material per a treballar la resta de la setmana", puntualitza Hernández.
Les persones amb diversitat funcional que participen en teràpies canines com aquesta reben també l'estima incondicional de l'animal, que els accepta més enllà de qualsevol prejudici i prevenció imposades per la societat. En molts casos es fomenta l'autoestima dels pacients, es pal·lia la seua soledat i els ajuda a valorar-se.
És per això que els animals que intervenen en activitats terapèutiques han de tindre certes característiques com ara ser sociables, àgils, intel·ligents i molt afectuosos o obeir tant al cuidador com als pacients. També és recomanable que tinguen una grandària mitjana pensant en les persones que estan al llit o a la cadira de rodes. Aquests requisits canins propicien situacions divertides com que Bicho pose una pota damunt d'una de les persones invidents i que este, en abraçar-lo certifique que els gossos sempre estan "calentets i suavets".
"El riure té un valor terapèutic molt important", afirma el director general de Diversitat Funcional de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Antonio Raya. Així mateix explica que des del seu departament estan per potenciar este tipus d'activitats que a partir d'estímuls auditius, visuals i tàctils afavoreixen l'intercanvi afectiu i estableixen llaços entre animals i persones.
El vincle sentimental amb l'animal és molt important, especialment per a les persones que es troben en situació d'orfandat absoluta. És per això que a molts usuaris del centre se'ls ha hagut d'educar en l'afecte als gossos per tal d'aconseguir una conducta natural d'acostament als animals, on el rebuig, la desconfiança o la por s'arracone per deixar pas a la joia i l'emoció.
Este tipus de tractaments, que es du a terme sobretot amb gossos i cavalls, permet a més als terapeutes i voluntaris aconseguir una millor interacció per part de les persones malaltes. Solament acaronant a Cora o a Trasto, els pacients executen exercicis de motricitat fina i general i, a més, se li ofereix un estímul a qui té afectades les habilitats motores. Abraçar-los o passejar amb els gossos els ajuda a reduir els nivells d'ansietat i alleujar els casos de depressió.
- "Dos més dos?"
- "Guau, guau, guau, guau"
La teràpia, que es desenvolupa una vegada a la setmana durant únicament 45 minuts, inclou a més diversos exercicis intel·lectuals que alimenten l'aprenentatge i el treball en equip de forma sempre lúdica. Als jocs es treballen els colors o els nombres, qüestions molt bàsiques on els gossos són un suport fonamental.
"Dos més dos?", pregunta un dels voluntaris. "Quatre", anuncia Esther, una de les persones amb diversitat funcional que participa. Fali opta per alçar quatre dits de la seua mà. Arriba aleshores el moment més esperat per tots els presents, ara ha de donar la seua resposta Cora, una de les gosses. "Quant són dos més dos?", li pregunten i ella respon: "Guau, guau, guau, guau". Quatre lladrucs. Tots aplaudeixen i xiulen, celebren que han encertat.
