El Gran Teatre d’Alzira acull la residència de la companyia L’Abocador
L’Ajuntament cedeix les instal·lacions municipals per a l’assaig de una nova proposta que es mostrarà este dimecres a Alzira
El Gran Teatre d’Alzira torna a col·laborar amb el món artístic, acollint la residència artística i tècnica de dansa de la Companyia valenciana L’Abocador, que prepara la seua pròxima producció, La Filla dels Cabuts.
Al llarg de la setmana i part de la pròxima l’equip de la producció ha treballat a les instal·lacions municipals i el proper dimecres 20 de setembre a les 19h, Cia. L’Abocador farà una mostra del procés al Gran Teatre d’Alzira, on podrem gaudir del resultat de la residència artística Teixint Municipis oferida pel Festival Circuito Bucles. Tindrà una durada breu de 20 minuts i en acabar l’equip encetarà un col·loqui junt als assistents. La peça té prevista la seua estrena oficial el 23 i 24 de novembre, a l’Espai Inestable, València, dins de la programació del cicle Migrat Dansa.
El regidor de Cultura, Israel Pérez, s’ha acostat a conèixer de primera mà el treball d’estes joves. “Com ja s’ha fet en altres ocasions, seguim en la línia de col·laborar amb les companyies emergents que necessiten en moltes ocasions que les institucions els donem suport per a poder treballar en les seues produccions”.
Esta companyia de dansa-teatre emergent està formada per un equip jove i femení. La direcció i la dramatúrgia estan a càrrec d’Elsa Moreno, la direcció coreogràfica de Mariana Valero, l’escenografia de Carla Cea, el disseny de llums de Clara Castellanos, la direcció de producció de Carlota Llorens i com a intèrpret, a l’escenari, Sara Espinar.
La Filla dels Cabuts és una peça de dansa contemporània que tracta la construcció de la identitat, des de la infància fins a la joventut, d’una xiqueta en un entorn rural durant els anys de postguerra.
La sisena de dotze germans, Regina Sanchís va néixer a l’any trenta-set a la Font de la Figuera, València. El pare, Ismael dels Cabuts, empresonat per ser militant del Partit Comunista, va signar la fitxa de naixement com a Llibertat, Llibertat Sanchís. Dos anys més tard, amb la dictadura franquista instaurada, Ismael fou afusellat i a Llibertat la batejaren com a Regina.
