Tots els xiquets i xiquetes, al llarg de l’any esperen la nit de Reis, plens d’il•lusió i d’alegria. La palla i les garrofes que els més menuts deixaven al balcó, per refer els camells cansats, que en una nit esgotadora anaven deixant regals i més regals, per omplir de joia els més menuts de la casa. Recordant aquell temps, jo també he enviat esta carta als Reis d’Orient. És un text que vaig trobar, i que ara no recorde ni de qui és, ni on ho vaig llegir. De tota manera, ací deixe la meua carta als Reis :
Benvolguts Reis d’Orient, jo vos vull demanar, estos bonics regals que no es poden comprar.
Tot un sac ple de temps per poder compartir amb aquells que estan sols que no tenen amics.
Melcior, Gaspar i Baltasar, porteu-me estes coses ! Melcior, Gaspar i Baltasar, porteu-me estos regals.
Una font de salut per poder regalar als malalts que patixen que no es poden curar.
Un paquet de carícies per poder-les donar als xiquets d’este món que no són estimats.
Melcior, Gaspar i Baltasar, porteu-me estes coses ! Melcior, Gaspar i Baltasar, porteu-me estos regals.
Un grapat de somriures per anar repartint als que no saben riure i els cal un somrís.
Una llavor de pau per poder-la sembrar per tot este planeta i que es puga escampar.
Melcior, Gaspar i Baltasar, porteu-me estes coses ! Melcior, Gaspar i Baltasar, porteu-me estos regals.
I per a mi vos demane -i no vos semble estrany- un bon sac de paciència tots els dies de l’any.
Melcior, Gaspar i Baltasar, porteu-me estes coses ! Melcior, Gaspar i Baltasar, porteu-me estos regals.
Per a tots els xiquets i xiquetes, que esta nit esperen amb il•lusió als tres Reis d’Orient, els deixe este poema, tret d’una cançó popular austríaca :
Els Sants Reis d’Orient van fent camí, tot buscant l’Infant Diví. Una estrella els ha guiat amb la seua claredat. Amb afany tots ho sabem, van anar fins a Betlem. Tots com ells hem d’adorar, Jesús que ens ve a salvar. Si tot l’any hem fet bondat, quins regals hauran portat. Au correm tots cap al llit, cal dormir tota la nit.
La nit de Reis no és una altra cosa que renovar la il•lusió per allò millor que volem ser. Per creure en l’esperança, en la joia renovada. Tots hauríem, per un moment, de ser infants i deixar-nos portar per la ingènua felicitat, la transparent docilitat, i la tendra comunicació que ens transmet un infant en braços de sa mare.
