L’estudi de la UMH sobre l’incendi de Serelles conclou que l’extracció de fusta cremada fou perjudicial per al terreny
Arran de l’incendi del 12 de juliol de 2012 que incendià 573 hectàrees del Parc Natural de la Serra de Mariola, l’Ajuntament d’Alcoi encarregà al Grup d’Edafologia Ambiental del Departament d’Agroquímica i Medi Ambient de la Universitat Miguel Hernández (UMH) un estudi per tal d’investigar l’impacte del foc en la qualitat del sòl i en la regeneració de la vegetació. A més, també es van estudiar els efectes sobre el sòl dels diferents treballs de gestió forestal que es van dur a terme després de l’incendi: per un costat l’aplicació d’un encoixinat de palla –mulch- i, per altre, els treballs d’extracció de fusta cremada.
Cal recordar que entre el 7 i el 9 de desembre de 2012 es van organitzar unes Jornades d’informació i formació de voluntariat per a la posterior aplicació d’un encoixinat de palla en algunes parcel·les seleccionades del terreny afectat per l’incendi. (Van participar més de 80 voluntaris).
Aquestes parcel·les serviran posteriorment per als treballs d’investigació dels tècnics del Grup d’Edafologia Ambiental, encapçalats pel professor Jorge Mataix-Solera.
Els resultats de l’informe final són els següents:
Resultats de l’aplicació d’encoixinat de palla (mulch): els tractaments de l’aplicació de l’encoixinat de palla no han produït canvis substancials en les propietats del sòl. La principal causa podria estar en la presència de forts vents després de l’aplicació del mulch, la qual cosa féu que la palla s’escampara bastant pels terrenys dels voltants. S’aconsella per a properes experiències fer servir dosis més altes de palla o bé fer servir estellats de fusta, tal i com s’ha fet després del darrer incendi al Montgó (Xàbia) en l’incendi de setembre de 2014.
Resultats del treballs d’extracció de la fusta cremada: els resultats mostren una clara degradació i pèrdua de la qualitat del sòl degut al tractament d’extracció de la fusta cremada mitjançant l’ús de maquinària i l’arrossegament de troncs i branques sobre el sòl. Mentre que en les parcel·les de control on no es va extreure la fusta, els valors del contingut de matèria orgànica al sòl s’han mantingut constants durant els dos anys d’estudi, en la zona on es van realitzar les actuacions de retirada de la fusta cremada, el contingut de matèria orgànica del sòl s’ha anat reduint progressivament a més de la meitat. Aquesta reducció de la presència de matèria orgànica ha tingut un efecte indirecte i negatiu en altres propietats edàfiques com són per exemple: reducció del contingut de nitrogen i fòsfor i la disminució de l’estabilitat d’agregats. A més, totes les dades dels paràmetres estudiats sobre la flora i la vegetació indiquen un efecte negatiu de l’extracció de fusta sobre aquesta, provocant una disminució del banc de llavors i una desaparició d’espècies rebrotadores.
També es pot concloure que el sòl ha sofert una certa compactació, té menor cobertura vegetal i la seua estructura és més dèbil i, per tant, aquest sòl compactat és més propens a l’erosió. Pel que fa a la cobertura vegetal, en les zones d’extracció de fusta hi ha menor presència d’individus i menor diversitat d’espècies: hi ha una major disminució del banc de llavors presents al sòl i una desaparició d’espècies rebrotadores.
El regidor de Medi Ambient Paco Agulló es mostra satisfet i agraït pel treball realitzat per l’equip universitari en col·laboració amb la Regidoria de Medi Ambient, “perquè ara disposem d’un estudi empíric que ens diu, per una banda, quin pot ser el millor tractament per al sòl que ha patit un incendi forestal. I d’altra banda, sabem que els tractaments d’extracció de fusta portats a terme causen importants danys, per tant caldria que des de la Conselleria d’Infrastructures, Territori i Medi Ambient s’estudiaren alternatives per evitar aquests processos”.
